Leo Part / València

En alguns poemes àrabs l’anomenen ‘Espill del Sol’ i ha sigut protagonista de nombroses novel•les, entre elles l’arxiconeguda Cañas y barro de Blasco Ibáñez.

L’Albufera de València constitueix tot un paradís vegetal i animal a pocs quilòmetres de la ciutat. Fins allà viatjarà Arxibald disposat a gravar el seu documental per terres del País Valencià i quedar-se en èxtasi observant les ‘espècies protegides’ que l’habiten i altres de les quals acabarà fugint…

“Hui estava disposat a extasiar-me observant els paradisos naturals que envolten la ciutat de València: l’Albufera i el Saler. I no entenc com una cosa que havia d’eixir tan bé, ha acabat tan malament… Sempre he sentit dir que, quan la gent munta en un cotxe, es torna violenta, però no n’estic d’acord. És més bé quan es despulla. Córrer, genitals en l’aire, es veu que afecta el cervell, això o és que xafen descalços alguna punxa, vés a saber…” escriurà al seu diari ‘Archi’ McKey en finalitzar la jornada.

“Així, i malgrat la seua gran estima cap als animals, Archibald, acompanyat pel seu inseparable amic i operador de càmera Vicent, es veurà, sense pretendre-ho, obligat a enfrontar-se “amb la més cruel de les realitats…”

“Déu? Jo que sóc capaç d’estimar una serp, de ser el seu amic més fidel, he d’acceptar que sóc un perill amb ulleres? Fins i tot una dolça fruita rica en vitamina C es pot convertir en l’arma més mortífera i letal a les meues mans. Seran eixes pel•lícules de Bruce Lee que tant m’agradaven? Be cítric, my friend”, escriurà al seu diari en acabar la gravació.

>

L’Albufera de València

Imatge de l’Albufera al 1563, obra del pintor flamenc Anton Van der Wyngaerde

L’Albufera de València és un autèntic paradís vegetal formada per una llacuna d’aigua dolça que es troba junt al mar però que no li pertany. Autèntic símbol de cultiu de l’arròs, aquest paratge regat per les aigües del Xúquer té entre els seus habitants nombroses espècies protegides com ara el samaruc o la gavina d’audoin.

Exemplar de samaruc.
La seua presència s’erigeix com el cor d’un conjunt d’elements naturals que han nascut per i amb ella. Un d’ells és la Devesa del Saler, bosc mediterrani que es troba entre el mar i l’Albufera, unit per un canal anomenat la Gola del Pujol.
Devesa del Saler

Les platges de la zona -el Saler, la Garrofera i la Devesa del Saler- són de les preferides per banyistes i passejants, i també pels estrangers com Archibald. Però hi ha d’altres ingredients mediambientals que també la fan especial com ara els ullals, la marjal i i les mallades.

Tot això crea un entorn ecològic que ha servit d’inspiració per moltes manifestacions culturals a través dels segles, com també per al documental d‘Archibald, del qual molt prompte us oferirem als lectors de La Veu del País Valencià la tercera entrega. Esteu atents!

Comparteix

Icona de pantalla completa