Leo Part / València

Les Torres de Serrans, una de les dotze portes de les quals s’enorgullia la muralla del cap i casal del País Valencià i abans porta d’accés nord a la ciutat, es tancaven i els viatgers que arribaven després de l’hora de tancament havien de quedar-se fora i passar la nit al ras, amb la lluna.

L’essència d’aquest fet perdura fins als nostres dies, com comprovarà Archibald, el protagonista de la sèrie ‘Archibald in València’ que La Veu del País Valencià ofereix des de hui amb aquesta primera i divertida entrega de l’obra creada pel guionista valencià Chon González i produïda per Nakamura Films. Humor, amor i un repàs dels trets característics dels valencians des d’una mirada forana, divertida i entranyablement crítica.

Per a Archibald, aquest és un dia emocionant en què complirà un somni: tornar a València, on va estar fa uns anys com a universitari becat i d’on se’n va anar “amb la promesa de tornar per a gravar un documental sobre l’art, la història i tot allò que em va fascinar” dels valencians.

Només arribar a València, ‘Archi’ perd la maleta i pateix un inesperat contratemps que no li impedirà retrobar-se amb Vicent, el seu gran amic valencià que farà d’operador de càmera al documental i l’ajudarà i ensenyarà a parlar valencià. “He eixit en l’Informatiu, he passat la nit a la lluna de València… Ha sigut un dia estrany. Segur que a partir d’ara tot anirà molt bé”, escriurà al seu diari…

>

Ciutat Vella: Portal de Valldigna i Torres de Serrans

Ciutat Vella és un dels districtes més antics de la ciutat de València. De fet, a nivell administratiu, rep el número 1. Està ubicada al centre i els seus límits vénen marcats per l’antiga muralla del segle XV i pel mateix lit del riu Túria.

Imatge de la ciutat de València, en un dibuix del pintor Anthoine Van den Vijngaerde, de 1563.

Les Torres de Serrans, una de les dotze portes de les quals s’enorgullia la muralla de la ciutat, són obra del mestre Pere Balaguer, i finalitzà la seua construcció el 1398. Es pot accedir a la part més alta gràcies a una escalinata de pedra.

A poqueta nit, les Torres de Serrans, porta d’accés nord a la ciutat, es tancaven, i els viatgers que arribaven després de l’hora de tancament havien de quedar-se fora, i passar la nit al ras, amb la lluna. Es quedaven, doncs, a la lluna de València. L’essència d’aquest fet perdura fins els nostres dies, i quan algú es despista, diguem que s’ha quedat a la lluna de València.

També dins de Ciutat Vella trobem el Portal de la Valldigna, al barri del Carme, des de l’any 1.400. La seua missió era la de separar la zona cristiana de la ciutat de la musulmana. Aquesta porta, en la seua part superior, té forma d’arc de mig punt de carreus de pedra. Al costat del portal, en el seu moment, es va ubicar la primera impremta que va conèixer la Península Ibèrica. El primer llibre imprès, per cert, escrit en valencià, fou ‘’Trobes en Llaors de la Verge Maria‘.

Comparteix

Icona de pantalla completa