Alba Real és una de les integrants del Grup Bèrnia. Per molt que es puga pensar, no, cap d’elles són de les Marines, però van cercar un nom que les poguera representar i a Alba se li va ocórrer Bèrnia, una serra que divideix per la costa i fins a l’interior la Marina Alta i la Baixa. La vocalista i teclista del grup conformat només per dones visita la Nostra Veu, el pòdcast de Diari la Veu del País Valencià que presenta Josan Piqueres.
La banda, així és com la defineix Alba Real, traurà nou disc a abril. De fet, en realitat és el seu primer disc. Fins ara han publicat tres cançons. El seu primer senzill va ser Amants, el que els va servir per a estar en el concert del centenari d’Estellés que va organitzar el COM. «No esperàvem que el tema aplegara als nivells que ho ha fet. De fet, no pensàrem a publicar-ho ni sabíem quan la vam compondre que seria l’any d’Estellés. Ho férem perquè ens agrada», confessa.
Després que els referents pel que fa a bandes d’èxit al País Valencià foren boybands, el projecte de Bèrnia és una proposta dins del panorama musical valencià que trenca amb l’establert. Obrint Pas, La Gossa Sorda, Aspencat, Zoo…, tots grups que han marcat la indústria musical valenciana però tots amb una cosa en comú: tots formats per homes. Per a Real és una cosa de la qual sentir-se orgulloses. «Estem molt orgulloses de trencar això. Som un grup de huit dones que volem que s’escolte la nostra música en la nostra llengua», va apuntar a aquest respecte.
La banda va perdre el seu lloc habitual d’assaig per la dana. Menys dues components del grup que són de Llíria, la resta són totes de l’Horta Sud, amb el que això suposa. Alba relata com van ser eixes primeres hores i els efectes posteriors. «Moltes de nosaltres, entre les quals m’incloc, hem perdut part de la nostra vida. El meu estudi de casa, totes les partitures de tota la meua vida es van perdre. Encara sort que aquella nit estava a casa amb dues amigues més, perquè si no, no sé com ho haguera passat. Pujàrem al pis de dalt i estiguérem allà tota la nit. L’endemà, en eixir estava mon pare a la porta. Va ser molt emocionant», conta.
De fet, d’aquesta experiència va nàixer la seua última cançó: Quan el cel es tanca, un crit per la seua realitat, com explica la mateixa Alba. A hores d’ara, la seua germana és qui ha ocupat la posició de front girl, és a dir, de cantant i veu principal, però, ella a la composició i el piano, encara marca el pas o més ben bé, obrint pas, però en aquesta ocasió el de les bandes de dones.
