En el número 262 de La Veu dels Llibres, amb el qual complim cinc anys, el coordinador de la revista, Víctor Labrado, fa balanç d’aquest període amb un article en què assenyala que «volíem trencar el marc, o nuc escorredor, que tan hàbilment fa invisible la nostra literatura, i tota la nostra producció editorial, tan escassa en trones i aparadors públics», perquè «la nostra literatura, ara mateix, no té cap problema més greu que la poca quantitat de lectors».
A més, aquesta setmana La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Xesco Guillem a Ramon Veny Mesquida, director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, que es dedica a la recuperació, la preservació, la difusió i l’estudi del patrimoni català, especialment contemporani (segles XIX-XXI), entenent per patrimoni les publicacions periòdiques, els manuscrits dels escriptors i les edicions fetes en vida dels autors, com també els enregistraments sonors i audiovisuals amb la seva veu i/o la seva imatge. A tal fi, desenvolupa tres grans línies d’actuació: activitats, publicacions i projectes.
D’altra banda, Pere Ballart s’endinsa en L’alegria de l’oblit, de Maria Josep Escrivà, l’últim poemari de l’autora del Grau de Gandia que amb l’audaç títol ens enfronta a la paradoxa que la confiança en el futur es dreça sobre la cancel·lació d’aquell passat que podria, estret com una cadena, dur a la paràlisi. Si bé resulta òbvia la continuïtat estilística d’aquesta obra amb d’altres de precedents com Serena barca o Sempre és tard, la seva unitat temàtica es diria superior, així com el disseny meticulós dels materials que n’integren la suma.
Per part seua, Vicent Flor comenta El Museu de la Rendició Incondicional, de Dubravka Ugrešić, una novel·la sobre la desaparició de Iugoslàvia a còpia d’odis i de violència en la dècada dels noranta del segle passat. Què ocorre quan te’n vas i el país desapareix? Com tornar-hi? Només és possible retornar… al passat. Quina malenconia és aquesta? Més intensa? Encara més desolada?
També aquesta setmana Llúcia Casanova ressenya El nàufrag feliç, de Ramon Folch i Camarasa, un relat que, tot i que narrativament és molt senzill, per no dir simple, està ple de moments deliciosos, d’un humor blanc de somriure agraït. És un d’aquells textos que es llegeixen amablement, amb aquella aparent lleugeresa que et fan sentir bé. O no.
Finalment, sabrem quins són els llibres més venuts a la llibreria Gaudí, de Reus, que acaba de complir 60 anys.
