L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Vicent Garcia Devis a Martin Rezola, traductor administratiu d’èuscar en l’Institut Basc d’administracions públiques del govern autonòmic. Parla català-valencià perfectament i adora València. Ha descobert fa ben poc el país d’Ausiàs Marc, del Tirant, de Roís de Corella i del Vita Christi de Sor Isabel de Villena. I ha descobert que en aquesta terra, víctima de tantes invasions i guerres, encara està ben viu el valencià.
En aquest lliurament, Rosa Solbes comenta Paraules d’un demòcrata. Entrevistes, 1960-1993, de Vicent Ventura, en edició d’Adolf Beltran, un volum que ens permet albirar, en les preguntes que se li plantegen, però sobretot en les respostes i comentaris d’un europeista i federalista convençut, les lluites i els canvis polítics, socials, culturals i econòmics al País Valencià.
D’altra banda, Salvador Vendrell s’endinsa en El jo que no mor, de Ferran Torrent, una novel·la que transcorre en la València del 1966, un període en què comença el desenvolupament industrial i el franquisme cedeix terreny als tecnòcrates. És un temps d’obertura econòmica, encara que tímida, que aporta certs graus de llibertat, principalment en l’estètica i els costums.
A més, aquesta setmana, Lourdes Toledo ressenya Envia nudes, de Saba Sams, una obra amb deu protagonistes dones, algunes nenes i altres joves, totes amb perfils psicològics i circumstàncies prou diferents, però amb un tret compartit: la vulnerabilitat i la precarietat familiar, econòmica o emocional, de vegades les tres alhora.
Per part seua, Joan Garí parla d’El futur és una petita flama, de Jordi Nopca, una mena de bestiari modern. Un conte per a adults on vehicular diferents coses, com ara les sensacions de la paternitat i la maternitat, l’actualitat política –amb l’inquietant accés de les ideologies ultraconservadores arreu del món– i la presència de la corrupció a l’àmbit públic.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els més venuts a Sa Llibreria de Ferreries, a Menorca.
