Les obres guanyadores dels Premis València 2024, convocats per la Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, han sigut Anatomia patològica, de Vicent Borràs, en narrativa; Venien i se m’enduien, d’Ismael Sempere, en poesia, i Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015, de Bàrbara Martínez, en assaig. Per part seua, els Premis València Nova 2024, per a menors de 36 anys, han guardonat Nimfeu, Andreu Blai, en poesia, i Morgata, d’Isidre Palmada, en narrativa.
Anatomia patològica, de Vicent Borràs, és el dietari d’un autor que es presenta dividit en dues parts: el tractament del càncer que li detecten i l’estada a Alacant els últims mesos abans de jubilar-se. Incorpora materials diversos, amb poemes i textos per a actes públics i suposa el tancament d’un cercle vital. Resulta intimista, honest i penetrant. Amb aquesta decisió el jurat reivindica el valor literari del dietari, no sempre molt considerat.
Venien i se m’enduien, d’Ismael Sempere, és un poemari en què destaca el ritme àgil i treballat que s’acosta a la tradició oral. Tracta temes com la memòria i la naturalesa. Amb unes imatges molt visuals i sorprenents és capaç de crear una imaginària literatura personal i única.
Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015, de Bàrbara Martínez, és un estudi que contextualitza moviments efímers que han compost un paisatge ciutadà i els exposa com a mostra de construcció de l’espai públic. Forma una memòria de l’activisme a la ciutat de València en un moment històric determinat.
Morgata, d’Isidre Palmada, és un recull de tres narracions en primera persona dels tres elements d’un triangle amorós que es complica amb la presència d’un embaràs. Una de les dones és estèril, està obsessionada amb tindre fills i convenç (sense saber que és l’amant del marit) l’altra dona per a adoptar el fill. Novel·la amb un lèxic desbordant i rica en imatges, dona a entendre la presència d’un talent emergent.
Nimfeu, Andreu Blai, mostra una gran faena lingüística i formal amb especial atenció a la forma i al poema com a unitat. Una obra que ha aconseguit combinar la tradició amb una veu pròpia.
Premis en castellà
D’altra banda, els Premis València 2024 en castellà han reconegut Batman ha dejado de quererte, d’Alberto Torres, en poesia, i Los conversos de València y la religión antes de la Inquisición (1391-1450), de Guillermo López Juan, en assaig. El Premi València Nova de poesia en castellà ha sigut per a Salón de rechazados, de Giuseppe Turiello.
Quant a les categories de narrativa en castellà (tant València com València Nova) i novel·la gràfica, el jurat ha considerat que cap obra es correspon amb les bases del Magnànim.
Batman ha dejado de quererte, d’Alberto Torre, és una obra que funciona com un conjunt de cartes «antimorals» escrites des d’una notable erudició, però des de la irrellevància, tant temàtica com formal, amb un alt contingut de crítica social, fregant la paròdia i el sarcasme. Sota l’aparença de llenguatge directe i clar, s’amaga una important base filosòfica i cultural
Salón de rechazados, de Giuseppe Turiello, és un llibre programàtic, perfectament estructurat, basat en la història de l’art. Combina el domini absolut de l’estrofa clàssica amb la modernitat, tant per la temàtica com per l’ús del llenguatge. Mescla el poema en prosa amb el poema en vers, amb ressons de Baudelaire, així com de l’època dels «salons de rebutjats».
Los conversos de València y la religión antes de la Inquisición (1391-1450), de Guillermo López Juan, és un estudi complet i acurat sobre una part de la història de València, sòlid i molt documentat.
