Massalfassar (l’Horta Nord) celebrarà aquest divendres, 20 de febrer, a les 20 hores, un Combat de Versos que reivindica la tradició de la poesia oral improvisada vinculada al cant valencià. L’acte, organitzat per l’Ajuntament, tindrà lloc al Centre Cívic del municipi i reunirà algunes de les veus més representatives de la música d’arrel.
Els versadors Lluís Benlloch i Josemi Sànchez protagonitzaran l’enfrontament dialèctic, un duel d’enginy, creativitat i humor en què hauran d’improvisar versos a cau d’orella dels cantadors Tatiana Prades, Trini Carballo, Josep A. Aparicio “Apa” i Isabel Cifres, tots ells noms consolidats dins l’escena tradicional valenciana.
L’acompanyament musical anirà a càrrec del grup La Xata de Godella, així com dels dolçainers i tabaleters del Xarquet de Massalfassar, que aportaran el so característic de la música popular valenciana a una vetlada participativa i festiva.
Pròleg de cites destacades
El Combat de Versos servirà també com a pròleg de les 12 hores de glosa, una marató de cant improvisat que reunirà participants d’arreu del domini lingüístic els dies 17 i 18 d’abril a Benimaclet.
A més, durant l’acte es presentarà la XXX edició del Cant al Ras, cita consolidada al calendari cultural de Massalfassar que enguany tindrà lloc el 16 de maig, tercer dissabte del mes.
El valor del vers improvisat
L’esdeveniment posa el focus en la figura del versador, clau en la preservació del patrimoni immaterial valencià. L’organització assenyala que “els versadors mantenen viva la tradició de la improvisació oral, una expressió cultural arrelada al territori i transmesa de generació en generació”.
Així, subratlla, “a través del cant improvisat, demostren domini lingüístic, sensibilitat artística i capacitat d’anàlisi de la realitat social, els costums, inquietuds i l’imaginari col·lectiu de valencianes i valencians”. “La seua tasca contribueix a reforçar l’ús social de la llengua, a dinamitzar la cultura popular i a crear espais de participació comunitària, convertint cada actuació en un exercici viu de memòria, creativitat i identitat cultural”, conclou.
