Dins de l’àmbit dels llibres sense paraules hi trobem els llibres corals. Aquestes obres, generalment de gran format, sovint impreses en cartó, seqüenciades en dobles pàgines amb escenes plenes a vessar de personatges, poden ser imatginaris (es mostren escenes sense connexió narrativa), llibres joc de cerca (on l’objectiu és trobar uns elements) o àlbums (narren múltiples històries). Els àlbums corals sense paraules acostumen a destinar una de les pàgines (sovint la coberta posterior) a presentar alguns dels personatges i/o proposar alguna cerca perquè el lector tingui alguna pista de quines històries són les més rellevants.
Per què expliquem tot això? Perquè La ciutat és un híbrid. Tot i que els paratextos editorials de la primera pàgina i de la contracoberta anuncien que és un llibre de buscar i trobar i animen el lector a localitzar una sèrie de personatges i que el títol de la col·lecció, «Veig, Veig!», referma aquesta aproximació, també es poden llegir unes quantes narracions visuals. La proposta de trobar a cada doble pàgina els divuit personatges i objectes indicats, però, no és gaire clara (per exemple, s’ha de buscar «un home» que porti un paraigua o sempre és el «mateix home»?). Un altre paratext que apareix al principi del llibre és un plànol de la ciutat amb els edificis més significatius. Una molt bona idea per ajudar a desenvolupar el sentit espacial i també per poder fer el seguiment dels personatges, si no fos que la distribució dels carrers no és exacta a les imatges del llibre. Vet aquí uns exemples de la importància dels paratextos en la recepció lectora.
Centrem-nos ara en l’obra. Hi ha molts àlbums corals que mostren la vida quotidiana d’una ciutat. Són ben coneguts els de Berner i els de la parella Göbel i Knorr (tots ells d’inspiració germànica). La ciutat de Cristina Losantos, tot i ser indeterminada, és ben actual i més propera als nostres lectors. Aquesta il·lustradora ja havia creat una sèrie estupenda d’imatginaris corals desplegables sense paraules que va publicar La Galera en la col·lecció «Espais» (2003-2005) i que, per cert, ens encantaria que es reeditessin. El dibuix a tinta minuciós, característic d’aquesta autora catalana, que domina a la perfecció l’estil gràfic de línia clara, és molt apropiat per a les obres corals. Els personatges de Losantos són ben expressius i les seves escenes són sempre plenes de detalls i d’anècdotes ben divertides.
Vaig poder gaudir del procés de creació de La ciutat junt amb els meus estudiants, futurs mestres. Encara no l’havia acabada quan Losantos ens va visitar a la menció en Biblioteques Escolars i ens va mostrar amb entusiasme les graelles amb el registre de tot el que havia d’aparèixer a cada doble plana, alguns esbossos fets a llapis i originals ja passats a tinta. També ens va agradar molt conèixer la seva visió de la professió. Us recomanem que la convideu als vostres centres per poder conèixer i admirar de primera mà la feina d’aquesta magnífica i generosa il·lustradora.
