València, Barcelona i Palma celebraran a l’octubre de forma simultània la Biennal de Pensament, tal com han anunciat aquest dimecres els alcaldes de les tres ciutats. Les dues edicions anteriors del festival les havia organitzat l’Ajuntament de Barcelona en solitari, però en aquesta ocasió ha decidit convidar les altres capitals per «formar un corredor mediterrani cultural». La Biennal se celebrarà entre l’11 i el 16 d’octubre als carrers de les tres ciutats a través de conferències, xerrades i col·loquis en què el públic que hi assistisca podrà fer les seues aportacions.
Aquest dimecres al matí, els alcaldes de Barcelona, València i Palma de Mallorca han comparegut en roda de premsa al Saló de Cent del consistori barcelonés per anunciar que la pròxima edició de la Biennal de Pensament la celebraran de forma simultània els tres municipis.
Programes diferents, ponents compartits
La Biennal de Pensament, que pretén ser «un festival» basat en xerrades i ponències sobre els reptes que enfronten les ciutats de hui en dia, es va celebrar per primera vegada a Barcelona el 2018, impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona (nom que rep la regidoria de cultura de l’ajuntament). Segons Ada Colau, en aquella ocasió 20.000 persones «van omplir literalment les places i els carrers» per assistir a les diferents conferències.La segona edició, l’octubre de 2020, es va celebrar en línia a causa de la pandèmia i va comptar amb l’assistència virtual de 10.000 persones.
Per la tercera edició, el regidor Jordi Martí, director de l’àrea de Cultura de l’ajuntament, va suggerir convidar a València i Palma de Mallorca a unir-se a la iniciativa i celebrar-la de forma simultània. «Vam voler compartir la Biennal amb ciutats germanes amb les quals compartim llengua, història i cultura per fer un salt qualitatiu i tenir un espai de reflexió compartit».
A la pràctica, això vol dir que es compartiran conferenciants i ponències que rotaran per les tres ciutats. No obstant això, cada ciutat tindrà un consell assessor diferent: un òrgan que decidirà quines seran les xerrades, els encarregats de donar-les i els formats per a cada ciutat. Per tant, el programa de cada ciutat, que es farà públic el dia 16 de setembre, presentarà diferències si bé els eixos bàsics de debat són compartits: cultura, ciutat, democràcia i tecnologia.
Del poc que aquest dimecres s’ha avançat sobre el programa és que es comptarà amb la presència del pensador israelià Yuval Noah Harari, autor del llibre supervendes Sàpiens, i amb la Premi Nobel de Literatura del 2015, Svetlana Aleksiévitx.
Un dels actes que es farà compartit serà una lectura simultània a les tres ciutats de textos de Blai Bonet (poeta mallorquí), Joan Fuster (escriptor valencià) i Gabriel Ferrater (poeta català).
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha assenyalat: «Volem saber què pensen les ciutats del nostre entorn sobre els reptes que té València, que són comuns a altres municipis i fins i tot universals». Per part seua, el batle de Palma , José Hila, ha dit: «Ens agrada la idea d’establir un corredor cultural mediterrani. La nostra sortida natural és mirar cap a València i Barcelona».
Portar la reflexió al carrer
L’objectiu de la Biennal, segons ha explicat Ada Colau, és traslladar el debat intel·lectual, «la necessitat de reflexionar», des de l’acadèmia fins a les places i els carrers. Per això, la idea és que els formats siguen oberts, en espais públics que permeten la interacció dels assistents amb els diferents ponents que participen en el festival. Per això, Ribó, ha indicat: «Volem saber què pensa la gent. Volem que siga un reflex del que pensen els valencians. No del que pensen els regidors o l’alcalde».
En aquest sentit, Colau ha afirmat que la Biennal serà un espai de pluralisme i que integrarà ponents de diferent espectre ideològic. «No hi haurà polítics donant el seu discurs. Crec que aquest festival i el seu pluralisme és un acte disruptiu en un moment on no és fàcil fer aquestes coses».
Els tres alcaldes han estat d’acord que els reptes més importants dels que cal debatre són el canvi climàtic i el paper de la tecnologia en la transformació de les societats.
