L’acte de presentació a València del llibre Un crit per la infància a Gaza (Ara Llibres) tindrà lloc a la seu de la Societat Coral El Micalet aquest dijous, 18 de desembre, a les 19 h. Hi participaran la coeditora, Cristina Mas; l’investigador i analista sobre conflictes armats, Alejandro Pozo; la periodista Lola Bañon, i el periodista David Segarra. La cloenda anirà a càrrec de la cantant i activista Salma Alhakim. Els beneficis del llibre es destinen íntegrament a la campanya ActuaXPalestina, “per a canalitzar ajuda humanitària, preservar la cultura com a expressió de dignitat i resiliència, i oferir suport legal a la defensa dels drets humans del poble palestí”.
Aquesta obra “coral, necessària i dolorosa”, assenyala l’editorial, reuneix quasi trenta veus —periodistes, escriptors, fotògrafs, activistes i supervivents— per a retratar el que les seues coordinadores, Txell Feixas Torras i Cristina Mas Andreu, defineixen com “un crit per a fer-nos escoltar el que no voldríem haver d’escoltar, però que no podem permetre’ns el luxe d’ignorar”.
En aquest sentit, assenyalen que “no és una crònica més sobre Gaza, sinó un document col·lectiu que denuncia, amb noms i rostres, el genocidi dels xiquets palestins. Encara que hui es parle d’un alto el foc, la guerra no ha acabat”.
Entre les veus que intervenen, hi ha la de l’advocat Raji Sourani, director del Centre Palestí per als Drets Humans, que denuncia «una guerra d’extermini devastadora que els ha destrossat la vida en tots els aspectes». El testimoniatge més colpidor és el de Najwa i Sonia Elemare, mare i filla, que escriuen des d’un camp de refugiats, en quaderns que després fotografien i envien per WhatsApp. «Cada dia em preguntava quan ens arribaria l’hora, qui moriria abans i qui sobreviuria», confessa Najwa. Sonia, de quinze anys, explica que «van cremar la meua roba, els meus records, els meus joguets i tot el que hi havia de bonic en la meua vida».
A més, periodistes com ara Rima Mohammed Al-Qattawi, Andrea López-Tomàs o Beatriz Lecumberri descriuen les conseqüències invisibles de la guerra: mares que han de donar a llum sota les bombes, xiquets que volen morir per a retrobar-se amb els seus pares, mestres que fan classe entre ruïnes per a recordar els xiquets que “continuen sent humans”.
Així mateix, les imatges dels fotògrafs Emilio Morenatti i Fadi A. Thabet són “una altra forma de resistència”. “Els escassos fotoperiodistes que encara queden vius s’han convertit en herois que anteposen informar les seues pròpies vides», escriu Morenatti. Thabet afirma: «No faig fotos, les visc com a
testimoni. Són un trosset de la meua ànima, memòria i dolor».
Entre altres autors, Greta Thunberg, Jordi Évole o Omar El Akkad parlen de responsabilitat, complicitat i memòria. “Feu silenci quan els xiquets dormen, no quan els maten”, recorda Thunberg, citant una pancarta vista al port de Barcelona durant l’eixida de la Global Sumud Flotilla. David Fernàndez i Fermin Muguruza sentencien: «Palestina és una ferida infinita a la qual fa dècades que no deixen ser ni tan sols cicatriu».
El llibre també rescata el símbol de Handala, el xiquet creat pel dibuixant Naji al-Ali, «que es nega a créixer fins que veja la seua terra lliure». Un símbol de la identitat d’un poble, tristament vigent dècades després d’haver sigut dibuixat.
Marta Venceslao reflexiona sobre l’educació com a resistència i afirmació de la dignitat humana, fins i tot enmig de l’extermini. «L’escola a Gaza irromp com un acte de veritat, justícia i bellesa, allò pel qual val la pena estar viu i continuar lluitant».
“No deixem de cridar per Gaza i pels seus xiquets. Encara som a temps”, demanen les coordinadores del llibre. “És un clam, no un punt final. Un crit que ressona per damunt del silenci”, asseveren.
