La història dels avenços científics és plena de conflictes, equívocs, còpies, robatoris i baralles pel crèdit de cada invent. Un dels motius és, probablement, que en molts pocs casos existeix la figura del genial inventor que, partint de zero, arriba a desenvolupar un producte final. En la gran majoria de casos es tracta de processos complexos que s’allarguen anys i involucren moltíssima gent que aporta xicotets avanços. Al final, però els titulars de la història –com els dels mitjans- són curts i només hi cap un nom. Però aquesta simplificació amaga moltes injustícies i més d’un robatori.
Aquest seria el cas de la ràdio –exceptuant, potser el robatori-, que popularment es reconeix com un invent de l’italià Gugliemo Marconi, però on el sogorbí Julio Cervera i Baviera hi va tenir un paper destacat i, de fet, és possible que efectuara la primera retransmissió de veu per ràdio de la història.
El nostre heroi va nàixer a Sogorb (Alt Palància) el 26 de gener del 1854, però als 17 anys va traslladar-se a València per estudiar Física. Després d’abandonar els estudis, als vint anys ingressaria a l’Acadèmia militar de Cavalleria de Valladolid, on sí que va aconseguir llicenciar-se i, a més, com el primer de la promoció, i just després viatjà en una missió político-científica al Sàhara, on explorà les zones que, teòricament, havien de ser colònia espanyola segons el repartiment de les potències europees, però que ningú s’havia preocupat ni de visitar.
Quatre anys després es matriculava a l’Acadèmia d’Enginyers de l’Exèrcit. Començava doncs, dues relacions que el marcarien per a tota la vida: amb l’enginyeria i amb l’exèrcit espanyol, encara que la segona seria tumultuosa i complicada.
Amb 28 anys es llicenciava com a enginyer militar amb el grau de tinent i el mateix any s’afiliava a la maçoneria, moviment del qual formaria part tota la vida i on arribaria a tenir altes responsabilitats i que marcaria profundament moltes de les seues decisions. De fet, l’any anterior ja s’havia presentat a les eleccions per a diputat per Sogorb pels republicans liberals, encara que no va poder materialitzar la candidatura en ser arrestat pels seus superiors. Aquesta seria la primera de les seues desavinences amb l’exèrcit i que es podrien trobar en l’origen de la seua manca de reconeixement com a inventor de la ràdio.
El 1883, amb 29 anys es casava amb la seua cosina, Amparo Giménez Baviera, amb qui tindria tres fills, dues xiques i un xic que moriria durant el part.
De la presó a un duel a mort
Durant els següents anys mantindria la relació amb el Marroc, tant en diverses expedicions com amb el càrrec d’agregat militar a l’ambaixada espanyola a Tànger. Llavors, la publicació d’un article crític amb la política colonial espanyola al diari liberal El Imparcial li va suposar dos anys d’empresonament al castell de Santa Bàrbara d’Alacant.
Un cop complerta la condemna i després d’un segon intent frustrat de ser escollit diputat –en aquesta ocasió va ser una tupinada- el general Manuel Macías el va designar «ajudant de camp», un càrrec força alt per algú que acabava de patir una purga i un empresonament. La nova faena el porta a viure primer a les Canàries i després a Puerto Rico, on Macías era el Governador General.
Allí és on viu la guerra amb els Estats units, que envaeixen l’illa el 1898. La campanya no va ser llarga ni cruenta. Amb només tres mesos i mig i un cost de tres baixes, els nord-americans aconseguien la victòria després de la rendició espanyola, encara que les biografies acostumen a destacar el paper de Cervera en la batalla d’Asomante, l’única on els espanyols van aconseguir fer retrocedir els seus enemics.
Amb tot, «El Desastre» va colpir profundament la societat espanyola, que buscava culpables per a una derrota tan humiliant. Per tal de justificar les decisions del seu cap i amic, el general Macías, Cervera va escriure un pamflet titulat «La defensa de Puerto Rico», on culpava de tot als voluntaris porto-riquenys. «Mai he vist un país tan servil i desagraït (…) En vint-i-quatre hores, la gent de Puerto Rico va passar de ser ferventment espanyola a ser entusiastament americana», va escriure. No se sap si el llibre va complir la seua funció a Espanya, però on sí que va causar commoció va ser a Puerto Rico. Allí es publicaria una rèplica acusant Cervera de mentider i destacant la seua pertinença a la maçoneria i, fins i tot, un grup de joves de l’illa el reptarien a un duel per tal de restaurar el seu honor. Malgrat que van arribar-se a nomenar els padrins de les parts, el combat no arribaria a produir-se mai després que Cervera donés explicacions i els ofesos porto-riquenys quedaren satisfets.
El contacte amb la ràdio
Una volta finalitzada la guerra va ser enviat a Londres com a observador dels treballs de Gugliemo Marconi, qui estava desenvolupant la ràdio per encàrrec de la Reina d’Anglaterra i acabava de provar amb èxit les primeres emissions de telegrafia sense fils. Allí va fer diverses contribucions, que quedarien plasmades en diverses patents registrades tant a al Regne Unit com a Alemanya i Bèlgica.
Llavors, l’exèrcit espanyol decidiria tallar la col·laboració amb altres països i desenvolupar una tecnologia pròpia. A inicis del segle XX, Cervera inicia les primeres proves pròpies de telegrafia sense fils, aconseguint enviar missatges entre Ceuta i Tarifa.
El seu invent més destacat, però, encara que força desconegut –ni tan sols se sap la data exacta- va produir-se entre finals del 1901 i inicis del 1902, quan va aconseguir la primera retransmissió de veu per ràdio entre el Cap de la Nau, a Xàbia, i el Cap Pelat, a Eivissa. Segons alguns investigadors, aquesta seria la primera emissió de ràdio tal com la coneixem ara de la història, superant en onze anys la de Marconi.
De totes formes, cal saber que hi ha moltes candidatures a inventor de la ràdio. El serbi Nikola Tesla havia produït retransmissions abans que Marconi i a Rússia es considera el científic nacional Alexander Popov com l’autèntic inventor. El mateix concepte de «ràdio» és una de les dificultats a l’hora d’atorgar el títol, ja que cal precisar si es considera la retransmissió d’informació o la de veu com a data crucial. El fet que les proves de Cervera no foren registrades i divulgades correctament tampoc ajuda al reconeixement de la gesta i a aclarir si realment va ser la primera.
Just en aquella època, Cervera funda a València l’empresa Telegrafía Sin Hilos, per tal de comercialitzar alguns dels seus invents, des d’emissors de ràdio fins a un antecessor dels actuals comandaments a distància.
L’empresa, però, mai va arribar a desenvolupar cap activitat i, de fet, les seues recerques amb l’exèrcit s’interromprien abruptament l’1 d’abril del 1903. Aquell dia, Cervera va agarrar una baixa per malaltia i poc després marxaria a Londres mentre era expulsat per «no reincorporar-se al seu destí», sense que hagen transcendit els motius reals d’aquesta expulsió, encara que les seues idees polítiques són una hipòtesi plausible. Siga com siga, aquest fet marcaria el final d’una tecnologia radiofònica pròpia.
Ja com a civil, Cervera realitzaria un altre invent remarcable i amb força recorregut: l’educació no presencial. El 1903 fundava a València la Escuela Libre de Ingenieros, una de les primeres experiències d’educació a distància de tot el món i que atorgava els seus propis títols d’enginyer, des de mecànic fins a agrònom.
La seua implicació política continuaria i el 1908 seria escollit, ara sí, diputat per València pel Partit d’Unió Republicana Autonomista de Blasco Ibáñez. L’any següent compraria el diari El Radical, gran enemic de El Pueblo de Blasco Ibáñez, i en faria de director fins al final del rotatiu l’any següent. Una operació amb el presumible objectiu d’acabar amb una incòmoda molèstia per al Blasquisme.
Els darrers anys de la seua vida els passaria discretament a Madrid, on moriria el 24 de juny del 1927.
