El Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana va acollir, el dissabte 3 de juny, la V Trobada d’Escriptors de les comarques valencianes, una cita que aplega de nord a sud del país autors i autores del panorama literari actual en la nostra llengua.
Durant la darrera dècada, i retrocedint molt més temps si atenem el caràcter formal de la convocatòria, s’havien celebrat quatre edicions en el mateix sentit. La primera a Vila-real (la Plana Baixa), amb la llegenda «Escriptors a la Vila», any 2014, a iniciativa de l’associació d’escriptors de les comarques del nord del País Valencià El Pont Cooperativa de Lletres. Es va repetir a Vila-real la segona cita, el 2014; la tercera se celebrà a Benialí, la Vall de Gallinera (la Marina Alta), el 2018, i la quarta a l’emblemàtic Espai Joan Fuster, Sueca (la Ribera Baixa), el 2019.
L’organització de l’aplec de dissabte tornava a estar impulsat per objectius bàsics: enfortir la relació entre escriptors i escriptores de tot el territori i caminar junts amb la finalitat de traçar objectius comuns i compartir experiències individuals i dels diferents col·lectius. Coordinats per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana des de la junta del País Valencià i les societats literàries constituïdes oficialment, Saforíssims Societat Literària i El Pont Cooperativa de Lletres, la jornada es va estructurar en tres parts: una taula redona al matí, amb el tema de debat «La difusió i la crítica literària al País Valencià, mitjans i mancances»; el dinar, per continuar la conversa informalment, i a la vesprada un recital poètic dedicat a la memòria de Manel Garcia Grau (1962-2006), en el mateix mes en què es concedeix el premi que porta el nom del poeta de Benicarló.
Per la situació que afecta la literatura en català al País Valencià, el debat de les trobades sol adoptar un caràcter reivindicatiu, que també va estar present a l’actual, en les veus dels interlocutors a la taula: Maria Josep Escrivà, Víctor Labrado, Susanna Lliberós, Gràcia Jiménez, Vicent Usó i Aina Garcia-Carbó. La primera paraula s’obria amb Maria Josep Escrivà, autora, editora, poeta del col·lectiu Saforíssims, per a constatar la manca de visibilitat dels escriptors, alhora que apuntava certes causes preocupants, com ara el fluix interés per la crítica literària o la feblesa que suposa la quantitat d’autores i autors que resten per associar-se. La mateixa AELC és un gran actiu que hem d’aprofitar i potenciar, apuntava Escrivà, sense oblidar les prestacions dels clubs de lectura i de les revistes digitals: La Veu dels llibres, Núvol, La Lectora, etc.
Li agafà el relleu de la paraula Víctor Labrado. L’escriptor suecà és el coordinador de La Veu dels Llibres, la revista literària de Diari La Veu del País Valencià. Justament va iniciar la intervenció fent notar que malgrat la incredulitat de molta gent sobre el projecte, La Veu dels Llibres ja funciona tres anys i mig des que es va crear. Davant la doble possibilitat d’encarar la revista entre la crítica i la difusió literàries, sense abandonar la crítica van optar per la divulgació, perquè si aquesta no funciona la repercussió directa sobre el dèficit de lectors és preocupant. Fan periodisme literari, on predominen els nostres autors sobre la traducció i ara mateix la mitjana de lectures o consultes que rep la revista està al voltant de les 15.000 mensuals. Avisà també del perill que s’albira amb la nova perspectiva política del canvi de govern, atés que el que es feia en aquest mitjà periodístic era el màxim on es podia arribar i a partir d’ara potser ens aboquen al mínim, tot i que els darrers 8 anys de legislatura haurien d’haver suposat un avanç major, amb el greuge, segons Labrado, que el perfil de votant d’esquerres o nacionalista sol caracteritzar-se per la manca de recursos econòmics, per tant, del finançament no cal dir res.
Com a veu representativa dels mitjans de comunicació prenia el torn la periodista vila-realenca Susanna Lliberós, poeta d’El Pont i conductora del programa d’À Punt ràdio «Pròxima parada». Començà la intervenció per la diferència entre la llibertat dels periodistes d’À Punt depenent del partit al govern. I apuntava una causa de la debilitat d’informació literària als programes del mitjà: les editorials o els mateixos autors envien llibres als mitjans de comunicació sense cap ressenya, detall del producte ni contacte per a facilitar la tasca als periodistes, fet pel qual la recepcció de llibres no es tradueix sempre en difusió per les ones o per pantalla. D’altra banda, proposà d’aprofitar i seguir iniciatives més globals on puguem adherir-nos i compartir amb els territoris del domini lingüístic.
La quarta tertuliana per ordre de taula, Gràcia Jiménez, narradora, poeta, difusora literària als mitjans radiofònics, aportà la visió del tema des de les comarques valencianes del sud. Manifestà l’evidència que les distàncies pesen molt, tant les geogràfiques com també les contextuals. El sud no coneix suficientment què fa el nord, i viceversa. Ara canviarà el govern, però «la resistència també forma part de la nostra consciència» i ja n’estan avesats i avesades, apuntava. Expressà la necessitat de fidelitzar un públic lector, però l’enemic constant és la decepció continuada de l’actitud dels parlants, ací però també a Catalunya. Cal sumar lectors i també cal continuïtat generacional d’escriptors. El treball en equip és clau, perquè hem avançat en visibilització però encara necessitem la gent jove, cal potenciar la seua participació i creació. El món educatiu és molt important, les biblioteques municipals amb iniciatives, el món editorial i els mitjans de comunicació. Estem obligats a rendibilitzar-ho al màxim. Ha d’estar ben pensat i ben executat. I indiscutiblement la professionalització de la crítica. Tanmateix, no tot és de color negre, per a Gràcia Jiménez, i ho va intentar reflectir amb una sèrie d’informacions que deixen oberta la il·lusió: noves publicacions en valencià a Alacant, la Festa Valor, l’activitat en la llibreria Pinchon & Co o la tasca dinamitzadora de Lliris Picó des de la delegació de l’Institut d’Estudis Catalans. Acabà Jiménez apel·lant a la constància i la resistència, de les quals mai se n’han pogut desprendre a la zona meridional.
Tancava la taula Vicent Usó, novel·lista de Vila-real i d’El Pont Cooperativa de Lletres, conductor del club de lectura de l’Associació Cultural Socarrats des de fa més de 25 anys i membre del consell de redacció de la revista Caràcters (UV). El criteri, a Caràcters, també comparteix crítica i difusió. En canviar a format digital, la distribució ha passat de mans professionals a iniciativa individual, amb allò que el canvi comporta. Des de la seua perspectiva, en la divulgació i la crítica literària, la diferència es palesa en la discriminació dels mitjans i de la premsa entre autors literaris en valencià i en castellà. També va fer notar el matís de la tipologia de lectors: «Els lectors nostres són especialitzats, amb molt bon criteri, però estan en una bombolla, perquè la resta de lectors no contemplen mai l’opció de llegir en català». Continuà dibuixant la realitat actual: «Els mitjans de comunicació, els que ens difonen, s’expressen en la mateixa llengua que nosaltres; els mitjans en castellà no ens fan cas i desconeixen totalment el que fem, amb alguna excepció». En parlar de llibreries, també la literatura en català està encapsulada i és de difícil accés (passa el mateix en moltes biblioteques). La visibilització que s’ha guanyat no ha vingut precisament de les polítiques. Les línies de subvencions a la premsa és un tema indignant, certs diaris cobren per pàgines que estan traduïdes al valencià per aplicacions de traducció automàtica que fan barbaritats. I lamentava que tant À Punt com també TV3 recomanaven llibres en castellà la diada de Sant Jordi.
Després de l’intercanvi final d’opinions i interpel·lacions, la moderadora de la taula, Aina Garcia-Carbó, poeta i presidenta d’El Pont, va fer la cloenda i va donar veu a l’audiència de la sala, un espai que va permetre presentar iniciatives de revistes digitals que gestionen joves implicats en la difusió literària en valencià, és el cas de dos exemples, la revistacemes.cat i la revistacaldesa.wordpres, com també algunes iniciatives sobre autors en treballs d’estudiants dels graus de Comunicació i periodisme de la Universitat Jaume I.
El recital poètic de la vesprada, conduït també per Aina Garcia-Carbó (filla de l’homenatjat), va crear un clima d’emotivitat, centrat en els versos, els records i l’honor al poeta, a l’amic, Manel Garcia Grau, qui fou motor de la poesia al País Valencià des de la dècada dels 80 fins al seu traspàs i llavor imprescindible perquè germinara com a associació El Pont Cooperativa de Lletres. La lectura de poemes va estar a càrrec de: Lluís Meseguer, Susanna Lliberós, Carles Mulet, Pilar Garcia, Vicent Usó, Manel Alonso, Octavi Monsonís, Maria Josep Escrivà, Romà Bernad, Vicent Jaume Almela, Reis Lliberós, Hermini Pérez Edo, Manel Pitarch, Josep Porcar i Aina Garcia-Carbó, amb incorporació espontània de persones del públic que desitjaven sumar-se a la memòria del poeta.
La Trobada d’escriptors i escriptores s’ha consolidat i la intenció dels protagonistes és no conformar-se en celebracions simbòliques, sinó mantenir un objectiu de treball cooperatiu, reivindicatiu, que revertisca en propiciar el millor context possible per a les lletres al País Valencià, tot i les tempestes que puguen descarregar l’àmbit polític i social. Molt d’ànim i coratge!
Manel Pitarch és membre d’El Pont Cooperativa de Lletres i l’Associació d’Escriptors en llengua Catalana (AELC).
