L’anècdota sociolingüística de Rafa Sancho en què conta que una cambrera xinesa i una japonesa l’atengueren en un restaurant cèntric del Cap i casal en un bon valencià, ha recordat a Joan una vivència personal de fa uns anys:
«Després d’un sopar de tipus social en un restaurant del centre de València, vaig anar a pagar i em vaig adreçar en valencià a la cambrera, que era d’origen xinés. Com que creia que no m’entendria, ja tenia preparada la traducció al castellà, però, per a sorpresa meua, la cambrera em va contestar en un bon valencià. Després d’una breu conversa en valencià evidentment, li vaig preguntar el seu nom i, davant de la resposta de la cambrera, em vaig quedar bocabadat: “Em diuen Amparo!”».
Immigrants valencianoparlants
Cada vegada sembla més urgent que alguna entitat valenciana –de les institucions, ja sabem que no es pot esperar res– faça un estudi sociolingüístic en què es puga veure quina és la competència lingüística i comunicativa dels migrants, quines les seues actituds cap als valencianoparlants i quin és el seu ús potencial i real del valencià. La finalitat: a) veure si la toquejada influència dels migrants en la castellanització de la societat valenciana és un mite o una realitat, i b) veure les possibilitats d’interactuació en valencià entre els valencianoparlants i migrants.
Evidentment, sí que hi ha emigrants que han influït i influeixen enormement en el procés d’extinció dels valencianoparlants, però no són la gent d’altres països, sinó natius: els valencians castellanitzats, els valencians que han emigrat a la comunitat lingüística castellana, tot abandonant la valenciana. Una classe d’emigració, per cert, molt curiosa: han emigrat i emigren sense canviar de lloc de viure –amb unes funestes conseqüències per als valencians que excedeixen el tema lingüístic, és clar.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
