El mes passat es va fer una troballa arqueològica al barri alacantí de Benalua, al sud de la ciutat, quan es van descobrir restes que podrien tindre l’origen en els segles VI o VII després de Crist. La troballa va tindre lloc durant les obres d’edificació d’un conjunt d’habitatges al barri, on s’han fet recentment descobertes similars en contextos idèntics.
Segons ha transcendit a través de l’equip municipal d’arqueologia, liderat per José Manuel Pérez, encara no s’han identificat les troballes en la seua totalitat, tot i que s’especula que es podria tractar de part d’un jaciment que complia funcions d’emmagatzematge i fins i tot, també, de tombes.
El catedràtic d’Història Antiga de la Universitat d’Alacant, Jaime Molina, explica que aquest poblament s’hauria situat a prop d’una àrea portuària, tot i que «no en un gran port». «Les troballes d’aquella època no són massa monumentals: era l’època del visigot, l’Imperi Romà ja havia caigut i no teníem ciutats ni poblaments grans, però sí aglomeracions, poblaments dedicats a la producció relacionada amb el mar».
Segons argumenta aquest historiador, Alacant havia passat de tindre la principal àrea de població de la romana Lucentum –a l’actual barri de l’Albufereta–, a l’actual Benalua. «El castell de Santa Bàrbara encara no existia», atès que va ser erigit pels musulmans, presents des del segle VIII, i el nucli poblacional més estructurat del moment es trobava, probablement, a l’Alcúdia il·licitana, que avui és una de les vora trenta pedanies que integren el Camp d’Elx.
«Possiblement aquest jaciment ens dirà alguna cosa més del que hi havia en aquell moment. Aquella era una època de conquesta visigoda arreu de la península i d’invasió bizantina al sud-est», relata Molina, que recorda que la dispersió poblacional era una característica del moment en una època en què l’estructura estatal de l’època romana estava «pràcticament desapareguda».
Es desconeix, al seu torn, la importància econòmica que podia tindre en aquell moment l’actual Alacant, tot i que en època romana havia sigut una zona important, amb el port destacable de l’Albufereta i el pulmó agrícola de la Condomina. «A partir del segle V la població es va difuminar i no seria fins als segles X, XI i XII que es crearien ciutats com Alacant o Elx».
Per últim, el catedràtic explica que la dispersió poblacional de l’època derivava en zones de població pròximes a embarcadors o ports xicotets i petites estructures religioses, com ara esglésies o ermites. Ell mateix ha protagonitzat excavacions i ha descobert «cases fetes en bona part de fang, no de pedra, i també de canyís». Recorda, en aquest sentit, que en aquell temps mancava artesanat especialitzat i, per tant, tampoc no hi havia edificis de grans dimensions com els de l’època romana. «Encara ens resten per saber moltes coses d’aquesta època i s’ha d’estudiar més», conclou. Troballes com la de Benalua contribuiran a aquest objectiu.
