La casa Sotheby’s traurà a subhasta el primer de febrer, a Nova York, la taula Adoració dels Reis d’Orient atribuïda al pintor Joan Reixac i el seu taller, pintada al voltant del 1439. L’exconservador del Museu de Belles Arts de València José Gómez Frechina apunta que pertanyeria al Retaule dels Goigs de Maria de la Cartoixa de Portaceli, a Serra (el Camp de Túria). Una part d’aquest conjunt és el Trànsit de la Mare de Déu, retaule que forma part dels fons de la pinacoteca valenciana. Moltes peces d’aquest retaule es van dispersar després de les diferents desamortitzacions que es van produir fins a mitjan segle XIX.
L’obra és un oli sobre taula amb fons daurat, transferit a llenç, col·locat sobre taula, que té unes dimensions de 91,4 cm per 92 cm i emmarcat de 107,3 cm per 107,6 cm. La nota del catàleg de Sotheby’s indica que es considera «un esforç col·laboratiu de Joan Reixac i el seu taller». «La composició, que representa l’Adoració dels Reis d’Orient, segueix exemples flamencs i italians amb èmfasi en els detalls intricats i l’esplendor material».
La taula es trobava a Nova York el 1933, amb Arnold Seligmann, Rei & Co, i el 1936 va aparèixer a a San Diego, al Palau de Belles Arts de l’Exposició Internacional del Pacífic de Califòrnia celebrada entre el 12 de febrer i el 9 de setembre d’aquell any, gràcies a un préstec de la senyora Herbert S. Darlington, de La Jolla, a Califòrnia. El 8 de juny del 2004 es va produir una venda anònima del lot 1028 (a la casa Auctions By The Bay Inc. Albereda, Califòrnia). L’última subhasta, en què la va adquirir l’actual col·leccionista, es va produir a Bonham’s, Londres, el 8 de desembre del 2004. El lot es va vendre per un total de 21.510 lliures esterlines, l’equivalent a 25.090,87 euros actuals. Sotheby’s estima el preu d’eixida de la peça entre 30.000 i 50.000 dòlars.
Demanen que la Generalitat licite l’obra
L’associació Cercle per la Defensa i Difusió del Patrimoni Cultural ha demanat a la Generalitat Valenciana que licite la taula Adoració dels Reis d’Orient, de Joan Reixach, en aquesta subhasta, ja que es tracta d’«una oportunitat única», perquè «no suposaria una inversió elevada i permetria el retorn d’aquesta obra a casa».
Per això, ha sol·licitat a la la Conselleria de Cultura que «faça un esforç per a adquirir-la», ja que «formaria part del retaule de la cartoixa de Portaceli, dedicat als Goigs de la Maria, del qual tenim una altra taula, el Trànsit de la Mare de Déu, al Museu de Belles Arts de València» i també «la predel·la o banc complet del retaule, amb cinc escenes de la Passió de Crist (Oració a l’Hort, Captura, Flagel·lació, Crist camí del Calvari i Pietat al peu de la creu), i cinc taules amb profetes corresponents a les polseres o guardapols (David, Salomó, Moisès, Isaïes i Daniel)».
L’associació ha traslladat la petició, de manera formal i per Registre General d’Entrada, als responsables de la Generalitat Valenciana i de la Conselleria de Cultura, atés que la subhasta es durà a terme d’ací a pocs dies i és «urgent activar els mecanismes necessaris perquè l’administració valenciana licite l’obra».
Joan Reixac
Joan Reixac (Barcelona, ca. 1411 – València, ca. 1490), fill de l’escultor català Llorenç Reixac, va ser un artista destacat de l’època al Regne de València. Va estendre l’activitat i la fama a la resta de la Corona d’Aragó a partir de la seua independència com a mestre el 1437.
Els seus inicis s’inscriuen dins de l’estil del gòtic internacional en què es va formar, relacionat amb els Peris i Jaume Mateu. Prompte hi va incorporar novetats flamenques introduïdes a València per Lluís Dalmau (València, ca. 1400 – Barcelona, ca. 1460) i Louis Alincbrot (Bruges, ca. 1410 – València, 1460) a la fi de la dècada del 1430. Amb Jacomart, va incorporar el llenguatge flamenc a la pintura valenciana. Per això la major part de la seua obra es veu afectada pel problema de la col·laboració de tots dos i de l’atribució correcta.
Des d’aleshores fins al 1461 (any de la mort de Jacomart) i més tard encara, es converteix en la persona que porta a terme les obres inconcloses del pintor del rei Alfons V; per exemple, el retaule de Sant Nicolau (Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelona), el de Santa Caterina (1448?), a Vilafermosa del Riu; el de Sant Sebastià de Xàtiva; el del Sant Sopar (1454) i Sant Martí (1460) de Sogorb; el de Sant Llorenç i Sant Pere de Verona de Catí; el de l’Hospital de Vila-real (1458); el de la Visitació i Sant Pere de Morella (ca. 1465), i el de Santa Úrsula de Cubells (1468), a la Noguera, ara al Museu d’Art de Catalunya
A les acaballes de la seua carrera s’aprecia en les pintures la presència d’elements propis del primer renaixement, però sense abandonar mai l’estil gòtic que el caracteritza.
