Joan va per primera volta a revisió mèdica a un Hospital de València molt castellanitzat. Com que la salut és un tema molt delicat no sap quina llengua usar amb el metge. Té un dilema: malament si li parla en valencià per si no l’entén; malament si li parla en castellà perquè cau en una incoherència. Al final, es decidix a metacomunicar-se: «¿Usted entiende el valenciano?» I sorpresa! El metge, que és gallec i ha fet les proves de la Junta Qualificadora, li parla, amb una certa manca de fluïdesa, però li parla en valencià. És a dir, contràriament a allò que pensava Joan, l’acte mèdic es desenrotlla en valencià i de forma molt plaent.
És molt típic de la situació minoritària en què estem pressuposar que l’Altre (en cas de no conéixer-lo) no entendrà el valencià i, en conseqüència, parlar-li en castellà. I, d’eixa manera, som nosaltres els que fem impossible no sols que l’Altre l’entenga, sinó també que l’aprenga a parlar. És a dir, que som nosaltres els qui amb eixa actitud ens recloguem en una mena de gueto i fem que el valencià no servisca per a viure normalment.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives concretes en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
