El filòleg Gerard Furest, amb presència i influència en xarxes socials i en diversos mitjans de comunicació, ha fet un fil al seu compte d’X –xarxa social coneguda fins fa poc com Twitter– analitzant els resultats de la consulta de la llengua base a l’escola privada i concertada.
Amb la diferenciació que s’ha fet a l’hora d’apostar pel castellà o pel valencià entre l’escola pública i l’escola concertada –en aquest últim àmbit, a nivell global, el valencià és minoritari, sobretot a les grans ciutats–, Furest ha llegit la lletra petita dels resultats per anar més enllà de «la foto fixa».
«No oblidem d’on venim», argumenta Furest, que recorda que al 2016, a la concertada, poc més del 5% dels alumnes valencians estudiaven en valencià. Els resultats de la consulta de la llengua base, fets públics la setmana passada, diuen que quasi el 36% de les famílies dels xiquets de primària que estudien en centres privats i concertats han apostat pel valencià. En el cas de secundària, el percentatge frega el 29%.
Evolució
Aquestes dades mostren un clar símptoma d’evolució del valencià a l’escola privada i concertada. «En pocs anys hem passat d’una demanda del 5% en valencià a la concertada a una demanda a primària del 36%», recorda Furest, que lamenta que «encara hi ha gent que ho troba poc en un àmbit que fins ara ha estat totalment hostil i impenetrable a la nostra llengua».
El mateix filòleg reconeix que «a les escoles concertades hi van sovint, tot i que no sempre, els fills de la gent de dretes, “pija” i amb voluntat de classisme segregador», però «algun dia, ni que sigui de casualitat i perquè ens hem donat un cop al cap, hem de posar la llengua i la visió sociolingüística al centre». Perquè, segons es pregunta, «és preferible que vehiculin en valencià, o ens estimem més que continuïn fent-ho en castellà perquè estem més còmodes al racó, en el paper de víctimes, replegats sense cap voluntat d’eixamplar la base?».
1/23 El millor model educatiu que podrien tenir els Països Catalans és una única xarxa pública i immersiva (però de debò, eh?, que ja ens coneixem un xic) que funcionés com La Bressola.
— Gerard Furest (@gerard_furest) March 9, 2025
Dit això, aquests últims dies s’han comentat molt aquestes 2 imatges de la consulta al PV 👇 pic.twitter.com/nWgmE7Y6yf
Furest entén que la llengua «no pot estar lligada a cap ideologia, classe social, religió o color de pell», i és per això que celebra que vora un centenar de concertades del País Valencià vehiculen majoritàriament en valencià. «Especialment a les comarques amb més ús de la llengua», fet que demostra que «determinats estrats socials» aposten també pel valencià.
D’altra banda, Furest recorda que escoles concertades d’Algemesí (Ribera Alta), Xàtiva (Costera), Picassent (Horta Sud), Alcoi (l’Alcoià), Tavernes de la Valldigna (Safor), Sueca o Cullera (Ribera Baixa) han apostat majoritàriament pel valencià, i que fins i tot en alguns casos, en el passat, alguns d’aquests centres han anat a judici per aconseguir implantar una línia en valencià.
«Cal que la llengua avanci en tots els fronts, que totes les escoles que funcionen en valencià siguin un model d’excel·lència i que vagin arrossegant la resta a l’únic model que garanteix de debò el domini de les dues llengües oficials», conclou el filòleg.
