La Sala Russafa presenta fins aquest diumenge, 18 de maig, Rogles de cançons i misèria, una nova proposta de Cactus Teatre que homenatja els espais femenins de trobada i suport mutu en la postguerra valenciana. L’obra, escrita i interpretada per Paula Llorens i Isabel Martí, amb la participació també de Raquel Piera, forma part del programa Graners de Creació i combina música popular, poesia i testimoni oral per a rescatar una memòria que es dilueix amb el pas del temps.
Inspirada en entrevistes a dones d’entre 85 i 100 anys, la peça fa desfilar més de 80 personatges, en un joc actoral en què les intèrprets entren i ixen dels rols mentre exerceixen també de narradores. L’objectiu és oferir “una mirada contemporània a aquest univers femení en el qual la sororitat assolia cotes hui dia inimaginables”.
L’obra intercal·la cançons, refranys i vivències reals amb elements d’attrezzo centenaris, en un muntatge que “connecta la memòria emocional del públic amb unes vides que hui semblen tan llunyanes, intentant que no caiguen en l’oblit”.
El projecte va nàixer quan Paula Llorens va veure “com s’estaven perdent les històries i records de la seua àvia”, així com d’altres dones d’una generació “de lluitadores que van bregar contra una postguerra i han experimentat una evolució social sense precedents”.
“Sempre m’ha semblat fascinant sentir parlar aquestes dones que practicaven una sororitat que supera amb escreix la de hui dia”, afirma Llorens, que va convidar Isabel Martí a crear conjuntament l’espectacle per l’“afinitat” que compartixen.
Amb una investigació que va créixer a partir de familiars i coneguts, fins a arribar a residències i centres de dia, van recollir centenars d’històries. “Ens haurien eixit 20 espectacles, però calia sintetitzar”, explica Martí. Finalment van triar els rogles com a fil conductor: espais de treball i conversa com ara el safareig, les costures, el rosari o la cuina.
L’escenografia, obra de Reis del Mambo, evoca l’univers femení amb mòduls inspirats en matrioshkas, que contenen objectes que transformen l’espai escènic. L’attrezzo inclou peces originals de l’època, i el vestuari de Pascual Peris s’ha basat en fotografies antigues. “Ens fixàvem en detalls com ara la manera d’agafar-se les dones per parlar o caminar”, explica Llorens.
La música, cantada a cappella i amb acompanyaments generats amb els mateixos elements escènics, compta amb l’assessorament de Pep Gimeno Botifarra i Rafel Arnal, i ajuda a transportar l’espectador a escenes vitals amb banda sonora pròpia.
L’obra es divideix en cinc escenes en què les actrius canvien constantment de personatge amb mínims elements de vestuari, veu i gest. En alguns moments, interrompen la narració pera observar i reflexionar sobre el que conten, aportant una mirada crítica i actual a històries que, tot i la distància, continuen ressonant amb força.
Amb Rogles de cançons i misèria, Cactus Teatre recupera l’herència invisible de les dones grans i la transforma en un espectacle emotiu i colpidor.
