El Dietari de Matilde Salvador. Poesia, música i passió, de Francesc Aguilar Cortina, obra guanyadora del Premi de Teatre Breu «Evarist García», convocat per la Diputació d’Alacant, es va estrenar al Teatre Arniches el 12 de desembre passat.
La peça està concebuda per a actriu, en el paper de la compositora de Castelló de la Plana, i soprano, pianista, quartet de corda i grup de tabal i dolçaines, que interpreten la resta de personatges: Amparo Peris, la soprano preferida de Falla; Josep Pàmies, gerent del Teatre del Liceu de Barcelona; Darius Milhaud, el compositor, i Josefina Salvador, violinista i germana de Matilde.
L’autor, Francesc Aguilar, músic de Meliana (l’Horta Nord), explica: «Només aprendre a escriure, a Matilde, son pare li va regalar un dietari. I mamprengué fent dibuixos dels estius a la Renegà, unes cales delicioses d’aigües de cristall que hi ha a Benicàssim i que estan abrigades per una gernació de pins, embolcallats en un vent persistent, que fa que es tomben però no cedeixen. Com Matilde».
Matilde Salvador
Matilde Salvador va nàixer a Castelló de la Plana el 23 de març del 1918. Filla del violinista Josep Salvador i germana de la violinista Josefina Salvador, als sis anys va començar els estudis de piano amb la seua tia Joaquina Segarra, germana de sa mare, una excel·lent pianista que va tocar en un concert amb Enric Granados. El seu avi, que era metge de professió, tocava el violoncel i era un gran aficionat a l’òpera, i son pare, violinista, va impulsar la creació de la Societat Filharmònica i del Conservatori de la capital de la Plana Alta. Fins i tot va arribar a formar una modesta orquestra simfònica que va interpretar per primera vegada a la ciutat la Simfonia número 5 de Beethoven. La seua mare practicava la pintura.
Per tant, Matilde va créixer en un ambient molt propici per al desenvolupament artístic. Les vesprades dels diumenges, a sa casa s’interpretava música de cambra amb Matilde al piano, la seua germana Josefina al violí i el seu pare a la viola.
El 1933, als quinze anys, va estrenar la seua primera obra Com és la lluna i, el 1937, va rebre el Premi Musical del País Valencià per Tres cançons valencianes. Als díhuit anys, es va titular al Conservatori de València i va continuar els estudis d’harmonia, composició i orquestració amb Vicent Asencio, amb qui es va casar posteriorment.
Són molts els poemes musicats per Matilde Salvador, sobretot de poetes contemporanis. Per damunt de tot, poemes d’autors catalans, valencians, de les Illes Balears i de l’Alguer. Poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Salvador Espriu, Joan Fuster, Rafael Caria… Matilde donava molta importància al text, a la paraula, a la veu. Era una perfeccionista de la dicció, de les entrades, dels contrapunts del cant, i tot amb un rigor quasi maníac. Creia en el poder de la veu humana. Per a ella no existia cap instrument comparable. Defensava que no es tracta només de cantar amb mesura i afinament, que cal sentir allò que es diu, allò que es canta.
El 1943 va ser molt especial per a la compositora: la boda, la trobada amb Frederic Mompou i l’estrena de la seua primera òpera: La filla del rei Barbut, basada en Tombatossals, de Josep Pasqual Tirado. Un gegant que, segons la mitologia castellonenca, va fer possible la creació de Castelló de la Plana. Una òpera a la qual la unia un lligam singular i amb la qual va aconseguir un reconeixement immediat.
Matilde Salvador tenia l’ambició artística de qualsevol home compositor i, amb tenacitat, es va imposar a les restriccions de la intervenció de la dona en el panorama compositiu, en una època en què era complicat introduir obres creades per dones en un repertori dominat pels homes. Insistia contínuament que calia que es dedicaren a la composició més dones.
El 19 de gener del 1974, es va convertir en la primera i única dona que ha estrenat una òpera al Liceu de Barcelona. Matilde va compondre unes 300 peces: cançons, nadales, ballets, música de cambra, dues òperes…
A l’Alguer, on va viatjar amb el seu marit, va conéixer un dels seus grans amics, el poeta Rafael Caria. L’amistat els va unir fins al final. Tots dos van morir amb pocs mesos de diferència. La compositora va desenvolupar una relació afectiva molt especial amb la ciutat sarda i la seua gent. Un afecte mutu, ja que l’any 1995, L’Akademia Cantos et Fidis de l’Alguer va posar al seu cor el nom de Matilde Salvador.
Matilde Salvador va ser una gran compositora i un exemple de coherència cultural i lingüística, d’emancipació femenina i de compromís amb el País Valencià.
