Alfredo Albero Vilaplana és d’Alcoi. Fa poc va publicar la novel·la gràfica Las brigadas Internacionales en la Guerra Civil espanyola. Aficionat a la il·lustració des de sempre (es va llicenciar en Belles Arts) i després d’una vida laboral com a delineant, publica aquesta obra amb pròleg del jutge Joaquim Bosch. Francesc Gisbert l’entrevista per a Diari La Veu.
Com va nàixer el gust per la il·lustració?
Sempre m’ha agradat dibuixar i pintar. He treballat tota la vida de delineant, en construcció. A primera vista pot semblar que el dibuix tècnic té poc a veure amb l’artístic. Però he de dir que des de sempre he dibuixat i m’he format pel meu compte, primer a Belles Arts. I ara, ja jubilat, a l’Escola d’Art i Disseny Superior d’Alcoi, on trobe que soc l’alumne més gran de tot el centre.
I per què decideixes escriure un còmic sobre les brigades internacionals?
Soc una persona inquieta, des de jove. Quan jo era jovenet, tenia la impressió que la informació que ens arribava de la Guerra Civil, cap als anys 50 i 60, era mentida i manipulada. Feia poc que s’havia acabat la guerra, vivíem en una dictadura i la versió oficial de la història que se’ns donava era la d’una part interessada. Vaig començar a investigar pel meu compte, llegint llibres prohibits. Els comprava o me’ls deixaven d’amagat a la llibreria Brotons d’Alcoi, una font de coneixement i de despertar consciències en aquells anys de dictadura, a Alcoi. Llegint i parlant, vaig descobrir la història de les brigades internacionals. 35.000 persones, homes i dones, de més de cinquanta països de tot el món, vingueren al nostre país, a lluitar per la llibertat i la legalitat d’un govern legítim i democràtic. La II República va ser agredida per una part dels seus militars amb l’ajuda de l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. Això és històric i objectiu.
Per què són tan importants les brigades internacionals?
És un fet que no ha tingut precedents en la història de la humanitat, amb una càrrega emotiva i romàntica de lluita per la llibertat. Hi va participar un contingent immens de voluntaris, un fenomen inèdit. El desig de donar a conéixer què foren les brigades internacionals em va impulsar a dibuixar el còmic. Una inquietud i unes ganes de treballar pel que em pareix just. És una aventura de recuperació de la memòria de 130 pàgines i 600 vinyetes a color, on conte una història dins d’una altra història.
I quina història narres en la novel·la gràfica?
L’acció comença a les primeries dels anys 70 del segle XX, a les acaballes de la dictadura. Per aquell temps hi havia grups de joves que s’organitzaven per fer pintures protesta per les tàpies i parets dels pobles. De vegades només pintades i missatges ràpids, d’altres amb imatges i tot. La trama posa en escena un grup de joves que fan pintades antifranquistes i els parlen d’un veterà que havia fet la guerra civil a les brigades internacionals. Proven de contactar amb ell, però descobreixen que havia mort un any abans. El fill del veterà els passa accepta reunir-se amb ells, un cap de setmana. Les reunions eren il·legals, en la dictadura. El fill els deixa les memòries de son pare. La lectura de les memòries explica el naixement, organització i batalles en què participaren les brigades. Acaba amb la llicència final dels brigadistes, quan estava a punt d’acabar la guerra civil.
L’obra té un pròleg del jutge Joaquim Bosch, habitual als mitjans de comunicació.
No ens coneixíem personalment. Només per la seua imatge pública de comentarista. Sempre l’he admirat per la seua projecció i ideals, partidari de la independència del poder judicial. Un jutge seriós i honest en l’exercici de les seues funcions. El cas és que Joanquim Bosch va vindre a Alcoi, a presentar el seu llibre La patria en la cartera. Vaig acudir a l’acte i en acabant ens vam presentar, li vaig parlar del meu còmic i es va interessar. Vaig enviar-li unes fotocòpies i acceptà de seguida escriure’m el pròleg. Això va en la direcció que m’agradaria que el llibre tinguera. Un còmic de la guerra civil no pot ser un pamflet ideològic. Sinó un treball que interpreta honestament uns fets històrics, que agradaran més o menys a uns i a altres. El treball ha de posar al seu lloc de la historia una gesta increïble, la solidaritat de 35.000 persones que vingueren d’altres països a defensar la II República. La nostra Guerra Civil es diu que va ser entre dretes i esquerres. Però no és cert.
Què va ser la Guerra Civil?
Va ser una guerra entre demòcrates i feixistes colpistes. La II República va ser víctima d’un colp d’estat, en connivència amb les potències feixistes d’Itàlia i Alemanya. El colp d’estat fracassà i es transformà en una guerra civil, on els revoltats reben l’ajuda militar i econòmica directa dels feixistes europeus. I on les democràcies es posen de perfil. El feixisme estava en auge a Europa. A Itàlia, Mussolini havia ocupat el poder sense pegar un tret. I l’any 33, Hitler es fa amb el govern d’Alemanya, també sense pegar un tret. En canvi, quan els feixistes de Franco proven de fer el colp d’estat a la II República, l’Alzamiento de l’any 36, sí que hi ha una resposta, una resistència popular i de demòcrates ben forta. I en este context, naixen les brigades internacionals.
Les brigades internacionals foren una reacció de la joventut?
En efecte. Són la reacció de la joventut democràtica d’altres països d’arreu del món, que decideixen vindre a jugar-se la vida per lluitar a favor de la II República, és a dir, a favor de la democràcia contra els feixistes. Aquells joves ens van donar una gran lliçó moral. La seua història no pot restar oblidada. Les brigades internacional bé mereixen una novel·la gràfica. A Alcoi, per exemple, tenim un testimoni viu i monumental, de les brigades internacionals. És l’hospital Sueco-Noruego, construït per la solidaritat d’aquells països. Actualment, és l’edifici de l’EPSA, propietat de la Universitat Politècnica. Convide tots els lectors de La Veu que passen pel passeig Ovidi Montllor, abans del Viaducte. I al costat del monument d’Ovidi Montllor d’Antoni Miró, veuran alçar-se un edifici impressionant, que desafie el temps i l’oblit. L’antic Hospital Sueco-Noruego, finançat per atendre els ferits de la guerra civil.
La història de les brigades internacionals és prou coneguda?
El segle XX ha estat el més violent i sagnant de la història de la humanitat, sobretot, per les guerres mundials, amb armes d’última generació. Mai com al segle XX, l’ésser humà havia fet la guerra amb armes tan mortíferes. Tot i això, hi ha dos guerres que són les que més passió i emoció han generat. Les que més consciències han sacsat. Una és la guerra del Vietnam, per a molts, un exemple de David contra Goliat, una guerra de trenta anys. Els quinze primers contra França, la potència colonial, i després, quan es van donar per vençuts, contra els americans. Les passions que va provocar aquella guerra arreu del món van ser formidables. L’exèrcit de Vietnam del Nord no va derrotar tan sols militarment els americans. La derrota va vindre per les manifestacions contínues i multitudinàries als Estats Units i a Europa, que va ser el que va obligar els americans a retirar-se. És la derrota de l’imperialisme americà. Des d’aleshores, les potències han anat amb molt de compte d’evitar la filtració d’imatges colpidores sobre les massacres i crueltats de la guerra.
I quina va ser l’altra guerra que sacsà les consciències?
La segona guerra que adquirí una dimensió mítica, va ser la Guerra Civil espanyola. un enfrontament entre demòcrates i feixistes, que va despertar les simpaties i la consciència d’una part del món. Una part del món que ens envià 35.000 joves a lluitar, disposats a morir per un ideal. Poca broma. Això s’ha silenciat i s’ha amagat. Les brigades internacionals es mereixen un monument dels més grossos del món. El llibre s’ha editat també en anglés. I m’agradaria que apareguera en altres llengües. S’ha editat en Letra Minúscula, que col·labora amb Amazon. I es pot adquirir en llibreries o per xarxes. El meu desig és que la meua novel·la gràfica ajude a sacsejar les consciències de la gent que, al segle XXI, no sap què foren les brigades internacionals ni aquella lluita per la llibertat, la llibertat de veritat, la de vida i pensament, la democràcia contra el totalitarisme.
