El barri de la Plata, de Julià Guillamon, és una novel·la centrada en aquest districte del Poblenou de Barcelona, situat entre la Rambla, el cementeri i les vies del tren, on va anar a raure l’emigració valenciana. «Però és també un espai mental, on transcorre la infantesa del protagonista, presidida pel xoc cultural entre els mons dels pares», assenyala l’editorial L’Avenç, ja que és «un llibre autobiogràfic, d’una tensió poètica inigualable, que arriba al cor».
La novel·la, que ja va per la quarta edició, narra les vides d’un pare, treballador industrial, que va voler ser torero i boxejador, i una mare, filla d’una família menestral de Gràcia, catalanista i republicana. No va poder estudiar, però va tenir tota la vida l’anhel de saber, que va traspassar als fills. L’atracció de contraris posa en contacte dos mons oposats i desemboca en una història tràgica.
Guillamon ha construït un fresc de la vida de Barcelona, centrat en aquest barri obrer en què trobem els emigrants del País Valencià, l’anarquisme, el pistolerisme i el paper de la cultura en la construcció de la identitat contemporània. «Amb uns personatges inoblidables, amb talent i emoció», subratlla l’editorial.
En aquest sentit, Ponç Puigdevall ha remarcat: «Tot és veritat però està servit amb astúcia literària»; Joan Rendé, per part seua, ha afirmat: «Un llibre de barri, popular, que a mi personalment m’ha impressionat, diria que m’ha commogut», i Joaquim M. Puyal ha destacat: «Una fabulació sobre el passat real d’un barri i un cant a la memòria perduda de la ciutat.»
L’autor
Julià Guillamon (Barcelona, 1962) és autor d’una sèrie de llibres que combinen narració, memòria i testimoni. El barri de la Plata (2018) va ser el primer, al qual han seguit Les cuques (2020) i Les hores noves (2022).
Ha publicat quatre assaigs d’història cultural que ofereixen una visió panoràmica del segle XX i XXI: El jove Palau i Fabre. Una família de l’Eixample, El somni d’Eivissa i la guerra civil (2024), sobre els anys vint i trenta; El dia revolt. Literatura catalana de l’exili, reeditat el 2023, i Joan Perucho, cendres i diamants. Biografia d’una generació (2015), sobre la postguerra, des de la doble perspectiva de l’exili i l’interior; i La ciutat interrompuda, reeditat el 2019, sobre la transformació de Barcelona, des de l’època de la contracultura al desgavell del turisme de masses.
