Una espècie de mosca desconeguda en aquestes latituds comença a fer estralls a una ciutat de València que, entre les onades de calor, la vaga de fematers i la indolència d’unes autoritats més preocupades per les xifres de turistes que per la salut pública, es troba en una “tempesta perfecta”. I és que aquest no és un insecte normal, sinó una mosca caracteritzada per posar els ous en teixits d’animals vius -i les persones som animals, encara que a voltes se’ns oblide- que després les larves utilitzen per alimentar-se. És, literalment, una mosca carnívora.
Amb aquests pressupòsits, Jordi Colonques presenta Carnívora (Bromera) un efectiu thriller biològic on la ficció trepidant es barreja amb els amplis coneixements d’aquest escriptor. No és en va que pot acreditar un doctorat en Biologia. Una història en clau local on resulta fàcil reconèixer episodis recents, sobretot en les actuacions dels responsables polítics, com la pandèmia o la dana, encara que en aquest cas, Colonques escriuria el seu text abans de la riuada.
El thriller biològic és un gènere ampli, que va des de la pel·lícula Jaws a les novel·les de Robin Cook, molt potent en la literatura anglosaxona i molt popular a escala internacional, però que paradoxalment a penes té obres en valencià. Amb Carnívora, Colonques exprimeix en profunditat totes les receptes del gènere per oferir en clau valenciana una història equiparable a les millors novel·les internacionals que barregen el terror, l’acció i uns bitxos que poden ser, a més de perillosos, extremadament fastigosos.
Premi Enric Valor
Amb Carnívora, Jordi Colonques va guanyar el premi Enric Valor de novel·la, atorgat per la Diputació d’Alacant. Segurament, té l’interés de la crítica i els lectors per les temàtiques relacionades amb les noves amenaces biològiques a què ens enfrontem fruit de condicions noves com el canvi climàtic, la desforestació massiva o la globalització i que van tenir el seu moment més culminant durant la pandèmia de la Covid 19. Amb tot, l’autor alerta que el fet que “apareguen noves amenaces biològiques a les societats occidentals ja està a l’agenda” i que en aquest cas, la ficció no és sinó un reflex de la realitat.
“La història, tal com l’explique és perfectament possible i versemblant. Es donen una sèrie de circumstàncies que, a la ficció, les force, però que no deixen de ser possibles. De fet, és cada cop més habitual que a la ribera mediterrània arriben espècies que abans no s’hi adaptaven. Ara, el que jo faig és una hipèrbole, no deixa de ser una novel·la”, avisa abans de recordar que Carnívora està ambientada en l’any 2024: “No és cap futurible, sinó el present”.
