Del patrimoni arquitectònic de Castelló (la Ribera Alta), que compta amb edificis rellevants de diferents èpoques, en destaca el Mercat Municipal, obra de l’arquitecte Carlos Carbonell, que es va inaugurar el novembre 1928, tal com s’indica a l’interior.
Malgrat que en aquell moment es va bastir en un espai limítrof amb les vies del tren, la construcció està situada molt a prop del centre del poble, ja que la trama urbanística de Castelló havia crescut al llarg del carrer Major i, d’aquesta manera, havia adquirit una morfologia longitudinal («Castelló, més llarg que redó», diuen). Una configuració que es va anar corregint a partir dels primers projectes d’eixample amb l’obertura de carrers paral·lels al principal.
A l’exterior, l’immoble, exempt, presenta façanes simètriques de rajola vista sobre un sòcol de carreus, i motius decoratius de ceràmica en alguns punts que li confereixen un aire eclèctic. Tant a la frontera davantera com a la posterior, dues pilastres emmarquen l’alçat de la nau central, la cornisa de la qual es trenca i es ressalta al centre sobre la porta d’accés. Aquest element i la sèrie d’elegants finestrals disposats en sentit ascendent contribueixen a accentuar-ne la verticalitat. S’hi barregen els arcs falsos per aproximació de filades d’aquests finestrals, apresos del Noucentisme català, amb elements neobarrocs, com ara els taulells de punta de diamant i motlures de pedra artificial decorades amb òvuls i cartel·les que contenen els escuts del poble en l’acabament de les testeres i cossos laterals.
A cada costat de la nau central, hi ha dos cossos perpendiculars, que al seu torn enquadren les façanes laterals, en l’eix de les quals es disposa una obertura d’accés que es remarca en altura amb un regruix a la cornisa que corona tot el recorregut del mur. D’aquesta manera, s’articula dins una circulació en forma de creu.
Estructura metàl·lica
A l’interior, es pot veure la planta basilical i les tres naus: una central de 39 m de llargària per 14,85 m d’amplària, i dues laterals de 5,9 m d’amplària. La coberta central es recolza sobre dues línies de pilars de 10,9 m d’alçària, disposats a 4,1 m de separació. Aquests serveixen de suport a les armadures i a les llindes que sustenten les cobertes de les naus laterals, de 5,5 m d’alçària, sota les quals se situen les casetes de venda adossades a la paret perimetral.
En l’espai que separa totes dues cobertes s’obrin grans finestrals amb persianes de làmines metàl·liques fixes que permeten una bona il·luminació. A la primera crugia de cada façana les cintres han sigut substituïdes per un arc de mig punt de rosca de rajola vista que crea un espai de transició que alberga als costats dependències de servei i, alhora, emfatitza des de l’interior els dos accessos principals.
Just al centre, es disposa una font escultòrica que dona servei al Mercat. Malgrat el pas dels anys, conserva les taules de venda, revestiments ceràmics i el paviment de llosetes hidràuliques originals.
Mercat tancat
El projecte, redactat per Carlos Carbonell (1873-1933) el 1926, planteja un mercat tancat, ja que «el funcionament dels edificis oberts, malgrat l’excel·lent ventilació i la compatibilitat amb la benignitat del clima mediterrani, havia evidenciat una sèrie d’inconvenients que van derivar les preferències cap al mercat tancat per qüestions d’higiene i comoditat», explica Adrià Besó («El mercado como monumento urbano. Obras en la comarca de la Ribera del Júcar (1925-1936)», Cuadernos de Arte de la Universidad de Granada, 2019). Per això, assenyala, a la dècada del 1920, «podem trobar a la Ribera una aposta decidida per aquest tipus». A més, «els anys transcorreguts des del projecte d’Alginet (1903) expliquen que Carbonell plantege per a Castelló un mercat tancat», remarca l’investigador de la Universitat de València.
L’arquitecte
Carlos Carbonell va nàixer el primer de novembre del 1873 a Barcelona, on als 15 anys va ingressar a l’Escola d’Arquitectura per a cursar estudis preparatoris. Va obtindre el títol el juliol del 1897, després d’haver-hi elaborat un projecte d’estil clàssic.
El 1914 es va casar amb Josefa Antolí, nascuda a Castelló (la Ribera Alta), després d’una llarga relació. La família de l’esposa posseïa terres a Alginet (la Ribera Alta), i és així com Carbonell va ser conegut en aquest municipi i li van encarregar alguns projectes singulars.
Com a estudiant va realitzar pràctiques en l’estudi de Buigues i Monravà, la qual cosa li va permetre imbuir-se del nou estil que imperava a Catalunya. El mateix any que va acabar la seua carrera va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal a Conca, i el 1900 el d’arquitecte interí provincial.
El 1902 es va traslladar a València per a ocupar una plaça d’arquitecte municipal, auxiliar de paviments i claveguerams. Va arribar a ser arquitecte major de l’Ajuntament de València entre 1920 i 1930, així com arquitecte interí d’Hisenda.
Així mateix, va ser corresponsal de l’Anuari de l’Associació Arquitectes de Catalunya, cosa que li va permetre mantindre el contacte amb els arquitectes projectistes del nou estil que feia furor a Europa. També va ocupar la presidència de l’Associació d’Arquitectes de València i del Cercle de Belles Arts i va ser membre del Centre de Cultura. Nomenat acadèmic de Sant Carles el 4 abril del 1933 no va poder prendre possessió del càrrec, ja que va morir uns dies abans, el 14 de juliol del 1933.
Com a arquitecte de la primera de les dues generacions del Modernisme d’influx català les obres edificatòries més destacades a València van ser el campanar de l’església de Sant Sebastià i el projecte de la façana principal de l’Ajuntament de València, les dues del 1905; el Saló Actes i Concerts Exposició Regional i el Pavelló Palau Foment Exposició Regional, el 1908, a més de diverses cases, com ara la Casa Roig, al carrer de Maestro Aguilar, del 1903; l’Edifici Peris, al carrer de Ciril Amorós, del 1913, o els Edificis Chapa, a la Gran Via de Marqués del Túria, del 1914.
Entre les seues obres urbanístiques al Cap i casal, hi destaquen l’obertura de l’avinguda de l’Oest, del Real, del Marqués de Sotelo, dels carrers de Poeta Pi i Margall, l’ampliació de la plaça de la Reina i la reforma de la baixada de Sant Francesc.
A Alginet, hi va bastir dues obres emblemàtiques, el Mercat i l’Escorxador, el 1905.
