«La paraula idiota, segons els antics pensadors grecs, defineix la persona que no s’ocupava dels assumptes públics, sinó només dels interessos privats, o siga, els seus. És a dir, el que actualment es coneix com egoista, usurer, capitalista i depredador social» escriuen els germans Manel i Ferran Costa –tots dos vinyetistes de Diari La Veu– en la justificació teòrica del monument que han dissenyat per a la falla Arrancapins, a València.
I aquesta és la idea exacta que transmet la falla que aquest dissabte de matí, els membres de la comissió s’afanyaven a plantar –al tomb, com correspon a una comissió que s’ha volgut mantenir allunyada de la deriva comercial i domesticada de la festa.
Una piràmide asteca amb una base de 8×8 metres i una alçària d’uns altres cinc conformant un bosc de graneres. En cadascuna una idiotesa –racista, masclista, homòfoba, negacionista…- acompanyada de la corresponent resposta en forma d’argument racional. Un total de més de 80 graneres, «símbols d’allò que es vol netejar», segons explica Manel Costa, amb 80 arguments per imaginar un món millor. Des del genocidi palestí fins a l’ampliació del port, fidels a la seua línia combativa, des de la Falla Arrancapins no s’han deixat cap barricada per defensar.
A dalt de tot del cadafal, un immens ninot representa un voluntari ple de fang amb el seu raspall. Potser no simbolitza l’agranada de la idiotesa més greu del món, però sí, almenys, de la seua forma més urgent a escala local i actual més urgent a enviar al femer de la història.
Prèvia a la DANA
Amb tot, Costa avisa que la idea de la metàfora de les graneres se’ls va ocórrer abans de la DANA. «L’origen d’aquest monument és una instal·lació conceptual que vam dissenyar amb el meu germà, com a membres de l’Acadèmia Estúpida de les Arts i les Lletres i que després vam pensar que podria funcionar com a fallea». Quan la van idear, més que amb voluntaris agranant el fang acumulat per la idiotesa dels polítics i gestors, els germans Costa tenien en ment als Sírex cantant allò de «si yo tuviera una escoba, quanta cosas barrería».
La seua estructura, de fusta i palla és cert que és ideal per a cremar, i de forma molt menys contaminant que el suro blanc. Ara, calia trobar una comissió ben singular que acceptara un monument igualment singular. Arrancapins, amb cinquanta anys de falles a contracorrent –sense participar en el concurs, sense fallera major, sense acudir a l’ofrena- era, sens dubte, la millor opció, sinó l’única.. «Arrancapins, com nosaltres, es troben al marge del marge, ha estat un plaer treballar amb ells», explica Manel Costa.
