El darrer 4 de desembre de 2023 Sebastià Carratalà anunciava en aquest mateix periòdic que s’estava preparant l’Evangeli per a cada dia 2024 en valencià, un llibret que faria més accessible la religió als valencianoparlants. I el 12 de febrer del 2024 Carratalà en celebrava la publicació. Així, s’hi considera aquest llibret un pas endavant que l’Església valenciana fa per apostar per l’ús del valencià. Aquesta decisió no es podia prendre sinó amb alegria, com quan Jesús entra a Jerusalem i és rebut amb palmes (Jn 12, 13).
A banda de la paraula de Déu, és significant com en la tradició catòlica sempre s’ha mostrat una certa ansietat pel control de la interpretació del text sagrat, per l’exegesi. Així, cada dia ve acompanyat per un afegitó al peu de pàgina en què, generalment, s’explica el text del dia. Una vegada llegit l’Evangeli per a cada dia 2024, sembla que cada mes ha sigut interpretat per una persona diferent. No és res estrany donada la varietat de veus interpretatives al llarg de la història de l’Església o, inclús, donat el fet que la Bíblia és un compendi d’escrits redactats per diferents individus. El to general, però, és generalment homogeni: hi trobem principalment paràfrasis, explicacions planeres del text sagrat, el subjecte hi sol ser un «nosaltres» que inclou el lector i tota la comunitat de creients, i, de tant en tant, s’hi afigen algunes reflexions sobre el món en què vivim. I cadascun té les seues preferències: hi ha qui incidix més en «nosaltres» com Juliol («Què serà de nosaltres?», 11 de juliol) o Setembre («Quan més confiem en Déu, més coses podem fer», 5 de setembre). N’hi ha que preferix interpel·lar el lector, com Agost («vols saber com vas de fe?», 30 d’agost). També hi ha diferències en la facúndia o sobrietat dels comentaristes, com Novembre, qui opta per esplaiar-se, i Setembre, qui és més parc de paraules.
No obstant això, d’entre tots aquests comentaristes, n’hi ha un que destaca per damunt de la resta: Març. Març és el romàntic (o romàntica) del XIX que no hem tingut al País Valencià. La seua interpretació és un comentari de fe i de vida. Parla en primera persona i sent pregonament la paraula i la vivència de Déu. Més s’assembla a un dietari que a exegesi stricto sensu. Seguim els indrets recòndits de les seues preocupacions i ens dona una mostra de les seues reflexions al voltant del que ens envolta. Dins de tota la seua producció, sens dubte, hem de ressaltar el dia 6 de març, on el record del primer dia d’universitat servix per fer un símil amb l’amor diví. Març és divergent, corprenent i ens atreviríem a dir literari(a) en la profunditat i honestedat de l’emoció. Una troballa inesperada i gratificant. Com es diu, mai se sap què poden dur els camins del Senyor. Març plaurà tota persona lectora, siga quina siga la professió religiosa.
Animem, per tant, que tothom qui puga es faça amb un exemplar de l’Evangeli per a cada dia 2024. És un llibre que celebrem atés que, sigues o no cristià, sempre és una bona notícia veure que Déu també coneix la nostra llengua materna.
