La Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València acull el Simposi Internacional «Tots jorns aprench e desaprench ensemps»: 600 anys de Jordi de Sant Jordi els dies 20 i 21 de juny. La trobada commemorarà l’arribada al Cap i casal de la notícia de la mort del músic i poeta valencià, que va tindre lloc a Ocaña el 18 de juny del 1424.
L’objectiu d’aquestes jornades és fer balanç de l’estudi de la figura i l’obra del poeta al llarg de la història, conèixer-ne les principals novetats i les aportacions més recents. En definitiva, pretenen «retre homenatge a un dels millors poetes que ens ha llegat la literatura catalana de tots els temps, que va saber harmonitzar amb mestria el llegat clàssic i l’herència de la tradició trobadoresca amb novetats literàries europees de rabiosa actualitat, com la lírica francesa d’arrel musical o la poesia italiana, amb Dante al capdavant», assenyala l’organització. «La seua poètica experimental creà escola, fou admirat, lloat i imitat pels poetes contemporanis i posteriors», subratlla.
Jordi de Sant Jordi, fill de moros lliberts conversos, era un músic excel·lent, segons el testimoni del marqués de Santillana. Fou cambrer d’Alfons el Magnànim, un càrrec cortesà de molta confiança del rei, va acompanyar el monarca a les campanyes de Sardenya i Còrsega. La seua poesia és elegant, i mescla amb mestria la tradició trobadoresca amb les rabioses actualitats literàries provinents de França i Itàlia. Canta principalment a la reina vídua Margarida de Prades, però la seua obra conservada és molt variada i experimental, i va tindre un èxit aclaparador, tot i ser un poeta molt jove, èxit que ha passat una mica desapercebut per la irrupció d’Ausiàs March.
El comité organitzador del simposi és dirigit per Marina Navàs (Universitat de València) i Marta Marfany (Universitat Pompeu Fabra).
L’entrada és lliure. Tot i això, l’organització recorda que és recomanable inscriure-s’hi per a obtindre el document justificatiu de l’assistència.
Primera jornada
Prèviament al començament del simposi, aquest dimecres, 19 de juny, a les 20 , hi haurà un recital poètic a càrrec del rapsode Eduard Carmona (Universitat Rovira i Virgili) i el guitarrista Guillem Callejón.
Dijous a les 9 h, a la Sala de Graus Enric Valor, tindrà lloc la recepció dels assistents, i tot seguit, el primer apartat: «Aniversaris i estat de la qüestió», presidida per Lluís Cabré (Universitat Autònoma de Barcelona), que inclourà les ponències d’Isabel de Riquer (Universitat de Barcelona), «Martí de Riquer i Jordi de Sant Jordi (1934-1984)», i Lola Badia (Universitat de Barcelona), «Què hem après sobre Jordi de Sant Jordi del 1984 ençà».
El segon, «Jordi de Sant Jordi i el context familiar», presidit per Josep E. Rubio (Universitat de València), comptarà amb les intervencions de Ferran Garci-Oliver (Universitat de València), «Un cavaller fill de conversos: Jordi de Sant Jordi»; Francesc Massip (Universitat Rovira i Virgili), «‘Diffamada de son cors’: la joglaria sarraïna i els Jordi», i J.V. García Marsilla Universitat de València), «Les robes del poeta. L’aparença de Jordi de Sant Jordi a través del seu inventari de béns».
El següent, «Versificació i retòrica», presidit per Anna Radaelli (Sapienza Università di Roma), tindrà com a ponents Rosanna Cantavella (Universitat de València), amb «La rima de mèrit en Jordi de Sant Jordi», i Josep Pujol (Universitat Autònoma de Barcelona), amb «Els estramps abans i després dels Estramps».
A les 16 h, serà el torn de «La seua poètica. Fonts i poemes: tradició i innovació», presidit per Stefano Asperti (Sapienza Università di Roma), en què intervindran Marco A. Coronel (Universitat de València), amb »La tradició clàssica en Jordi de Sant Jordi»; Llúcia Martín (Universitat d’Alacant), amb «La poesia XI (Debat) de Jordi de Jordi: text i interpretació»; Isabel Grifoll (Universitat de Lleida), amb «La Passio amoris secundum Ovidium de Jordi de Sant Jordi», i Rafael Roca (Universitat de València), amb «L’inici de la recuperació de Jordi de Sant Jordi».
La jornada conclourà amb una visita guiada a l’arxiu del Patriarca, al Reial Col·legi Seminari del Corpus Christi, a càrrec de Miguel Navarro Sorní (Universidad Católica de Valencia San Vicente Mártir).
Segona jornada
Divendres a les 9 h, arrancarà la segona jornada amb l’apartat «Fortuna i posteritat de Jordi de Sant Jordi: Intertextualitat i petja», presidit per Jaume Torró (Universitat de Girona), que inclourà les ponències de Jane Whetnall (Queen Mary University of London), «Jordi de Sant Jordi y los poetas castellanos del siglo XV«, i de Pedro Càtedra (Universidad de Salamanca), «1416-1417: Villena en la corte del Magnánimo».
A continuació arribarà «Tradició manuscrita i llengua de Jordi de Sant Jordi», presidit per Josep Lluís Martos (Universitat d’Alacant), que comptarà amb les intervencions d’Anna Alberni (ICREA Universitat de Barcelona), «La tradició manuscrita de Jordi de Sant Jordi», Fabio Zinelli (FabioÉcole Pratique des Hautes Études), «La llengua de Jordi de Sant Jordi», i Emili Casanova (Universitat de València), «El model de llengua de Jordi de Sant Jordi: entre l’occità i el valencià».
Després serà el torn de «Traduccions», presidit per Sadurní Martí (Universitat de Girona), que tindrà com a ponents Donatella Siviero (Università degli Studi di Messina), amb «Jordi de Sant Jordi in Italia: breve storia di una traduzione», i José M. Micó (Universitat Pompeu Fabra), amb «Idioma y lengua poética en Jordi de Sant Jordi: problemas de traducción».
Finalment, clourà el simposi «Recepció moderna i contemporània de Jordi de Sant Jordi», presidit per Eulàlia Miralles (Universitat de València), en què intervindran Hans-Ingo Radatz (Universität Bamberg), amb «Jordi de Sant Jordi, poeta apàtrida»; James Thomas (Queen Mary University of London), amb «La recepció anglòfona de Jordi de Sant Jordi entre 1780 i 1900», i Vicent J. Escartí (Universitat de València), amb «El record de Jordi de Sant Jordi a les bibliografies antigues»…
