L’arquitecta i investigadora del Centre Pegasus de la Universitat Politècnica de València (UPV), Laura Gilabert, ha ideat un mètode innovador que facilita la detecció d’edificis maies amb volta mitjançant mapes Lidar. Aquesta tecnologia, que és capaç de “veure” més enllà de la vegetació, que ha fet possible localitzar aquestes construccions i plantejar noves hipòtesis sobre aquella civilització.
La recerca, desenvolupada amb la col·laboració de la Tulane University (EUA) i el consorci internacional Pacunam Lidar Initiative, ha explorat més de 2.600 km² de selva a les Terres Baixes Maies, entre Guatemala i Mèxic. En aquesta àrea, s’hi han registrat més de 100.000 edificis antics, un 30% dels quals tenen volta.
La clau per a entendre l’urbanisme maia
El projecte ha mostrat com rastrejar la riquesa i l’estatus en la societat maia antiga a través de la detecció d’aquestes construccions i l’estudi de la distribució territorial en nuclis urbans i rurals. Amb aquest objectiu, l’equip ha desenvolupat un model predictiu, amb un 93% de fiabilitat, capaç de catalogar els edificis segons el sistema constructiu, identificant aquells fabricats amb murs i voltes de pedra, una característica vinculada amb la riquesa i al prestigi social.
La distinció entre edificis voltats i altres més senzills obri la porta a noves interpretacions sobre l’organització social i econòmica de la civilització maia. L’estudi aporta així informació renovada sobre la vida quotidiana de milers de persones que van viure a les ciutats maies durant el període Clàssic (250-900 dC).
Un dels resultats més destacats és que les elits maies vivien repartides entre la població general, tant a les zones urbanes com a les rurals, amb la finalitat de controlar l’ús i l’intercanvi dels recursos.
“Fins ara era complicat definir els barris maies”, ha explicat Francisco Estrada-Belli, arqueòleg i investigador de la Tulane University. “Conéixer la distribució de residències d’elit i les que no eren d’elit a gran escala ens ofereix la clau per a entendre l’urbanisme maia”, ha afegit.
Marcello A. Canuto, director del Middle American Research Institute de la mateixa universitat, ha apuntat que “la combinació d’excavacions arqueològiques, estudis arquitectònics i dades Lidar proporciona una visió nova sobre l’organització de la societat maia antiga”.
Planificació territorial avançada
A més de les edificacions, la tecnologia Lidar ha servit per a detectar infraestructures agrícoles i hidràuliques, com ara terrasses de cultiu, canals i zones d’aiguamoll. Unes troballes que reforcen la idea d’una planificació territorial avançada i d’una complexa estructura política.
“La teledetecció amb Lidar permet optimitzar l’ús dels recursos econòmics i humans dedicats a l’arqueologia, ja que les excavacions poden planificar-se prèviament amb molta precisió. Lidar obri nous horitzons per a la conservació i la gestió del patrimoni arqueològic, especialment quan aquest es troba en àrees naturals protegides”, ha conclòs Laura Gilabert, l’ànima de l’equip d’investigació.
