“Fer aquest llibre ha estat molt complicat, per primera vegada en la meua vida no sabia si els autors d’un llibre que editava estarien vius en el moment de publicar-lo”, explicava l’editor d’Ara Llibres, Joan Carles Girbés en la presentació aquest dijous de “Un crit per la infància a Gaza” a la Societat Coral El Micalet de València. Aquesta frase tan dura ha estat només l’inici d’una presentació de llibre que cal definir, per dir-ho d’alguna forma, com a inusual. Poques vegades, una presentació d’un llibre esdevé un acte tan carregat d’emocions i una acció tan urgent com la d’ahir.
La periodista Cristina Mas, coordinadora del treball juntament amb Meritxell Feixas ha destacat, justament, que un dels seus principals objectius ha estat donar veu als mateixos gazians, un objectiu que “no ha estat gens fàcil”. “Els periodistes de Gaza s’han convertit en objectiu de guerra precisament perquè no es puga saber la seua versió del que hi està passant i molts dels qui han col·laborat en el llibre han fet un esforç titànic per escriure, literalment, sota les bombes”.
És el cas, per exemple, de Najwa i Sonia Elemare, mare i filla, que escriuen des d’un camp de refugiats, en quaderns que després fotografien i envien per WhatsApp; o Ahmad Al Farra, cap dde pediatria de l’hospital Al Nasser, qui, com no tenia temps per posar-se a escriure, va anar enviant el seu capítol a base de missatges, àudios i fotografies en els moments de descans de la seua feina; o la jove periodista Rima Al Qattawi, qui des d’un principi de l’actual genocidi va decidir que donaria veu a la xicalla que el patia i va haver d’enfrontar-se al dilema de com fer-ho sense agreujar el seu trauma.
El llibre recull també fotografies i il·lustracions, d’autors com Fadi A Thabet i Naji Al Ali, un dibuixant palestí autor del projecte “encara estic viu”. En total és una obra cabdal per apropar-se directament a les veus palestines, saber en primera persona com estan vivint el genocidi i també quines són les estratègies de resistència que estan desenvolupant.
Ensenyar enmig d’un genocidi
“Quin sentit té mantenir les escoles obertes enmig d’un genocidi?”, es pregunta la pedagoga catalana Marta Venceslao en un altre dels capítols. “Precisament, l’educació i la cultura són una de les principals estratègies de resistència i resiliència del poble palestí”, explicava la periodista valenciana Lola Bañón en la presentació. “Els xiquets de Gaza són els més cultes, disciplinats i educats del món”, l’acompanyava el també periodista David Segarra. Precisament, una de les fotografies incloses a l’obra és una xiqueta que fuig d’un bombardeig salvant el que considera més important per a ella: els seus llibres de text.
A Gaza hi havia un índex d’alfabetització equiparable als països europeus, amb dotze universitats i més de 300 escoles, totes elles han quedat absolutament destruïdes pels míssils i tancs israelians. En aquest punt ha intervingut un altre dels autors, l’investigador en comerç d’armes Alejandro Pozo, qui ha recordat que “l’ocupació només és viable perquè Israel és un gran exportador d’armes, el que abarateix el cost de produir-les”. I ha ofert unes dades si més no inquietants: “Si abans de l’actual genocidi, Europa comprava vora un terç de l’armament israelià, ara ja és més del 50%”. El patrocini europeu d’un genocidi televisat no és només un lema, sinó un fet objectiu.
Llibre solidari
Aquest llibre col·lectiu és també un producte solidari, ja que tots els diners recollits amb la seua venda es destinaran a la campanya ActuaXPalestina, “per a canalitzar ajuda humanitària, preservar la cultura com a expressió de dignitat i resiliència, i oferir suport legal a la defensa dels drets humans del poble palestí”. Una línia d’actuació que Ara Llibres va inaugurar l’any passat amb el llibre “Renàixer del fang“, destinat a lers llibreries afectades per la dana. Enguany, la iniciativa ha sorgit a proposta de l’assemblea de treballadors d’Abacus, del mateix grup cooperatiu que Ara Llibres.
