L’arquitecte, professor de la Universitat Politècnica de València (UPV) i especialista en arquitectura franciscana Vicente García Ros, ha publicat ell llibre El Real Convento de San Francisco de València. Hoy plaça de l’Ajuntament, dins de la sèrie Minor del Consell Valencià de Cultura (CVC), un volum que mostra el passat de l’espai que es considera en l’actualitat el cor d’aquesta ciutat com a edifici religiós.
La presidenta d’aquesta entitat, Dolors Pedrós, ha assenyalat que «el solar que va deixar la destrucció del convent i dels seus jardins, fa quasi un segle i mig, no ha aconseguit convertir-se en un espai simbòlic, urbanístic ni patrimonial a l’altura de la joia gòtica perduda», i ha demanat «esforç i altura de mires de tots per a convertir la plaça de l’Ajuntament de València en el punt referencial i de qualitat que la capital valenciana requereix».
El CVC ha detallat que l’autor ressalta «l’excel·lent fàbrica gòtica de l’església i la sala capitular», així com «els grans arquitectes que en el transcurs de la història van intervindre al recinte, com ara Valdomar (segle XV) o Pérez Castiel (segle XVIII)». Així mateix, ha recordat que va ser fundació de la Corona, seu de Corts i residència, entre altres, de Francesc Eiximenis.
García Ros ha explicat «la dificultat de reconstruir la història de 653 anys de l’edifici, que només ha sigut completament possible gràcies a fonts de l’orde franciscà». Ha precisat que ha sigut així sobretot «per a reconstruir la morfologia, perquè la cartografia valenciana sobre un recinte tan complex era insuficient i contradictòria».
El Consell València de Cultura ha apuntat que «la solució li la van donar els plànols de Gustavo Valdés del 1876 i, sobretot, els d’Ulloa i Navarro del 1847» i ha remarcat també «la dificultat de sobreposar-los en la plaça actual», alhora que ha dit que es va poder aconseguir «gràcies al geo-radar en possessió del servei d’Arquitectura municipal, que coincidia perfectament amb els plànols d’Ulloa i Navarro».
García Ros ha situat en cada punt de la plaça actual els llocs exactes on estava l’església, les cuines, els claustres i les cel·les del convent, en una de les quals va viure Eiximenis.
