Aquest any 2026, la falla municipal de la ciutat de València ha tingut per lema la paraula Esperança, Hope en anglés. L’element principal d’aquesta falla municipal ha sigut un espectacular ninot de 27 metres d’altura, una reproducció fidel del còmic Charles Chaplin vestit de soldat en una pel·lícula antibel·licista anomenada Armes al muscle (Shoulder Arms en anglés). En to de comèdia i ambientat a les trinxeres insalubres i fosques del front occidental, Charlot i una jove francesa sumen i uneixen les seues forces per a posar punt final a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Amb una duració de sols 37 minuts, aquest film mut i en blanc i negre aconsegueix criticar totes les guerres i aquells que les promouen. Davant de la destrucció i de la mort massives, advoca pel present i pel futur de la Humanitat en pau i harmonia. En la mateixa línia, el Diccionari Normatiu Valencià defineix el pacifisme com a ideologia i moviment que s’oposa a la guerra i a totes les formes de violència. Si voleu, podeu visionar l’esmentada pel·lícula clicant en el següent enllaç de la biblioteca digital archive.org Shoulder Arms.
Com ens conta la Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure, el genial actor Charles Chaplin, Charlot, naix a Londres (Anglaterra) en l’any 1889 i mor a Corsier-sur-Vevey (Suïssa) en 1977. Té una infantesa difícil perquè son pare està absent i sa mare és una actriu amb problemes econòmics. Treballa de repartidor i venedor per a sobreviure mentre es va formant com a actor teatral. Amb 19 anys, Chaplin es trasllada als Estats Units d’Amèrica i, posteriorment, inicia la seua carrera cinematogràfica gràcies a la productora californiana Keystone: participa en gran quantitat de curtmetratges i perfila el seu cèlebre personatge d’humil rodamon amb jaqueta, barret, bastó i bigot. En 1919, constitueix la seua pròpia empresa de distribució anomenada United Artists. A partir d’ací, és autor i protagonista en obres mestres del seté art: La quimera de l’or, Temps moderns i El gran dictador.
D’altra banda, passades la Magdalena i les Falles, és temps de tornar a omplir els cinemes i els teatres. Els Goya ens han deixat Los domingos (les manipulacions del sentiment religiós en la societat espanyola actual, actriu Blanca Soroa, 115 minuts) i Sirat (una road movie, un film de carretera apocalíptic, actor Sergi López, 115 minuts). La pel·lícula One Battle After Another (De batalla en batalla, un exguerriller revolucionari nord-americà ha de rescatar la seua filla d’un oficial militar corrupte, actor Leonardo DiCaprio, 162 minuts) ha rebut sis Premis Oscar. A més, podem donar suport a dues obres valencianes mitjançant la plataforma de micromecenatge Verkami: la pel·lícula La invasió dels bàrbars dirigida per Vicent Monsonís (117 minuts) i el documental Del Montgó a Manhattan de la productora InfoTV (120 minuts). Més encara, la Filmoteca de València ens ofereix un cicle de pel·lícules de Billy Wilder, director i guionista d’origen austríac: El major i la menor, Cinc tombes al Caire, Perdició, Berlín Occident…
Traca final. Per cert, com proposen alguns prestigiosos medievalistes valencians, aprofitem la commemoració dels 750 anys de la mort del rei Jaume I el Conqueridor (27 de juliol del 1276) per a recordar i fer justícia amb la seua figura històrica: fundador del Regne de València, el nostre entramat institucional amb lleis pròpies anomenades Furs entre els anys 1238 i 1707, arrel i fonament del poble valencià contemporani. Consegüentment, parem atenció a la ubicació de l’estàtua eqüestre del rei Conqueridor realitzada per l’escultor Agapit Vallmitjana en el segle XIX al Cap i casal. Siguem coherents, anomenem aquest espai com a Plaça Jaume I. Donem-li més sentit a les ofrenes florals de la Festa del Nou d’Octubre, Diada del Poble Valencià, totes sota els plecs de la nostra Senyera, tots a una veu germans vingau, valencianes i valencians, festa de Sant Donís, festa dels enamorats.
