La línia contínua, sòlida, sense ombres, és una de les característiques fonamentals dels dibuixos d’Andreu Alfaro. Una opció per la claredat expressiva que remarca la silueta de manera fragmentària i deixa a l’espectador el joc de completar-la. Unes obres dutes a terme amb tècniques diverses: grafits, sanguina, conté… amb què investiga les possibilitats lineals de l’escultura. Ara, uns 80 dibuixos «personals i inèdits» extrets dels quaderns que guardava l’artista des de finals de la dècada de 1960 s’han aplegat en el catàleg de l’exposició «Andreu Alfaro. Dibuixa l’espai», oberta fins diumenge al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, que es presentarà en aquest mateix espai dilluns 13 de novembre, a les 18.30 hores. L’acte finalitzarà amb una última visita guiada pels curadors, l’artista Artur Heras i el catedràtic d’Estètica i Teoria dels Arts de la Universitat de València Anacleto Ferrer.
La mostra és un recorregut pel procés creatiu de l’artista que descobreix la seua passió per la forma, guiada sempre pel dibuix, i representada, a més, per les altres facetes que va treballar: la fotografia, la pintura i, finalment, l’escultura, per la qual és conegut i reconegut internacionalment.
En aquest sentit, Heras indica que Alfaro no treballava l’abstracció, sinó que les seues peces arranquen des d’una vivència «molt vinculada amb la connexió amb la vida quotidiana». I remarca la «fascinació» de l’artista pel cos humà, «que plasma de manera permanent tant en el dibuix sobre paper com en les escultures». Per part seua, Ferrer destaca que «el dibuix d’Alfaro és elegant, subtil, obert, amb traços molt suggeridors». «És la principal forma d’expressió i comunicació de l’artista», remarca. La faceta escultòrica és «una necessitat física que naix quan arriba a l’extrem del paper; una necessitat de continuar dibuixant en l’espai».
Un quadern amb tapes de cartó
El catàleg, que recrea un quadern amb tapes de cartó i enquadernat amb cuquet, està compost per una selecció de 120 pàgines extretes dels quaderns esmentats. Ferrer ha subratllat que cadascun dels capítols i fulls del volum «s’organitzen en relació amb l’associació de formes i no des d’un punt de vista cronològic».
«En aquests quaderns, que no havien sigut publicats ni exhibits mai, Alfaro feia anotacions de lectura, redactava pensaments personals, esborranys de cartes, traçava dibuixos de tota classe, suggeria projectes per a les seues escultures i proposava llistes d’obres per a exposicions que poguera dur a terme», ha detallat.
Ferrer indica que al catàleg «s’explica el tipus de material que apareix als quaderns, junt amb un índex analític exhaustiu on s’assenyala la procedència de cadascuna de les pàgines». A més, inclou fotografies personals de l’artista i de l’exposició. L’acte del dilluns finalitzarà amb una última visita a aquesta exposició guiada pels comissaris.
La importància del taller
Per a Alfaro, el taller representa la «sala de màquines» del procés creatiu, l’espai en el qual «imagina, dibuixa, projecta i executa les seues obres». La seua manera de treballar i donar forma a les peces cobra sentit ací a partir de tres elements claus per a l’artista: la biblioteca, els quaderns de treball i, finalment, les maquetes.
Com a bon lector, Alfaro acumula una biblioteca amb obres de totes les disciplines que «alimenta la seua curiositat i impulsa gran part de les seues obres». D’aquesta curiositat «insaciable» donen compte també els quaderns, on «afloren les seues cavil·lacions personals, anotacions de lectures, esbossos d’escultures».
La seua faceta com a escultor vocacional és la més reconeguda internacionalment i, segons mostra l’exposició, en els processos previs a la construcció d’una escultura de mitjà o gran format, l’enorme quantitat de dibuixos i maquetes que l’artista deixa arrere abans de donar forma definitiva, conformen «un xicotet univers d’experiments materials, laboratori i provatures d’escala que adquireixen, com els esbossos dels quaderns, rellevància estètica substantiva».
