L’Associació Cívica El Camí al País Valencià ha organitzat un programa per a conéixer alguns monuments i espais representatius de l’Horta Sud el dissabte 25 de maig i el diumenge 26 de maig.
La primera jornada començarà a les 8.30 h al Palau-Castell d’Alaquàs, on es trobaran els participants. Tot seguit, es farà una ruta al barri de la Moreria. Després de l’esmorzar, a les 11 h, es visitarà el Museu del Ventall d’Aldaia (MUPA) i la Cisterna del segle XVII. El dinar tindrà lloc a l’Ateneu d’Alaquàs (cal reservar abans de dimecres, 22 de maig), on s’homenatjarà Fèlix Sempere, de Paiporta, activista i dinamitzador del Camí a l’Horta Sud. A les 17 h, serà el moment de conéixer el Palau-Castell.
La visita guiada serà a càrrec d’Adrià Hernández, exalcalde del municipi, escriptor, investigador i un dels millors coneixedors de la història del poble; Laura Sena, periodista especialitzada en la comarca de l’Horta Sud i delegada de l’edició de l’Horta del diari Levante-EMV, i Francesc Martínez, director del Museu del Ventall d’Aldaia (MUPA), periodista, historiador i professor de la Universitat de València, autor de nombroses obres al voltant de diferents temàtiques de la història i l’economia de l’Horta.
La segona jornada arrancarà a les 9 h a la plaça de l’església de Sant Jordi de Paiporta. Des d’allí s’iniciarà el trajecte a Torrent, on després d’esmorzar, es visitarà la Torre. Posteriorment, es dinarà a la casa d’un dels membres de l’AC El Camí d’Alaquàs.
L’etapa és de dificultat fàcil, té una distància d’11,33 quilòmetres i un desnivell acumulat positiu de 40 metres i un desnivell acumulat negatiu de 33 metres. Les persones interessades poden trobar més informació en la fitxa de la caminada i la traça de la caminada en aquest enllaç . Per a participar-hi, cal inscriure’s en aquest formulari.
Palau-Castell d’Alaquàs
El Palau-Castell d’Alaquàs, també anomenat Castell d’Alaquàs o Palau dels Aguilar, és un bell edifici renaixentista bastit el segle XVI que, davant unes severes amenaces d’enderrocament, el 1918 fou catalogat com a monument historicoartístic.
Presenta característiques residencials, magnífics enteixinats a les estances, taulelleria i disposicions ornamentals, i no té signes exteriors, com era habitual en aquella època, de fortalesa i defensa.
De planta quadrada, disposa de pòrtic en forma de claustre i gran pati central, nucli de l’edifici. La porta principal, el sòcol i les quatre cantonades del castell es van construir amb blocs de carreus, de molt variable condició a la de la resta de l’edifici, la qual cosa fa sospitar que s’hi van aprofitar restes d’anteriors edificis que haurien estat situats al mateix solar en què va ser alçat l’actual castell. L’edifici consta de quatre plantes: el pis baix, l’entresol, el pis principal i la quarta planta.
El 2005 es va iniciar el projecte de rehabilitació amb l’objectiu de consolidar les estructures del monument. Els enteixinats van recuperar el seu aspecte original eliminant les capes de pintura plàstica afegides al llarg dels temps i per a reforçar-los, es van col·locar bigues de ferro de reforç. Les zones més deteriorades dels enteixinats es van restituir com serien al segle XVI i es van aplicar tractaments específics per a la restauració i protecció. Es van traure a la llum els grafitis dels segles XVII i XVIII, catalogats detalladament amb reproduccions de vaixells fets, possiblement, per pintors que haurien format part de les tripulacions dels vaixells.
Al pati es van restablir els envans a la configuració original, eliminant del conjunt els emmarcaments neogòtics afegits a les finestres del pati pels anteriors propietaris per tal de no generar un fals històric. El paviment ceràmic encara conservat, es va restaurar i consolidar per a garantir-ne la conservació.
Una recuperació important va ser la de l’escala principal al seu lloc primitiu, adossada al pati, com marquen els cànons renaixentistes, eliminant l’escala impròpia que a mitjan segle XX s’havia construït a l’entrada principal de l’edifici i que restava funcionalitat a les dependències adjacents, trencant el pas directe des del pati.
La reforma va concebre el Palau-Castell com un espai d’ús cultural i formatiu obrint totes aquelles zones que no estaven en bon estat per tal de fer de l’edifici un espai per a la ciutadania.
La Torre de Torrent
La torre de l’homenatge del desaparegut castell de Torrent està situada a la plaça Major. La fortificació va ser oficialment cedida per Jaume I a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem el 1238, en el context de la conquesta.
Presenta una planta quasi quadrada (3,35 m x 13,90 m), una alçària de 22 m i forma de piràmide truncada. Consta de cinc plantes i una terrassa i cada pis està cobert per tres voltes de canó. Les quatre cantonades de la terrassa superior estan cobertes amb un merlet de forma piramidal on apareix la creu de l’Orde de sant Joan de Jerusalem (de huit puntes en representació de les benaurances) i el rat penat heràldic. La porta es troba al primer pis i s’hi accedia a través d’una escala llevadissa.
La torre ha estat usada com a presó i també com a refugi per als diputats de la Generalitat Valenciana l’any 1494 durant una epidèmia de pesta que va assotar la ciutat de València. Alguns esdeveniments de la revolta de les Germanies també van tindre lloc ací.
El segle XVI es van enderrocar els murs i el segle XVIII, després de l’autorització papal obtinguda per Carles IV per a la venda de béns dels ordes militars, va ser venut pel rei a Manuel Sixto Espinosa, conseller d’Estat.
El 1847, va ser comprada per l’ajuntament per tornar-la a utilitzar com a presó i per establir els jutjats del recentment fundat partit judicial.
És l’únic element que es conserva de l’antic castell, les últimes restes van ser enderrocades la dècada del 1970. El 1973 i el 2009 va ser objecte de rehabilitació. En l’actualitat, acull dues sales d’exposicions.
