El Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, a través del seu projecte #PrimaveraMusical, ha dissenyat una ruta en la qual la música es converteix en el fil conductor que connecta el patrimoni històric, arquitectònic, mediambiental i cultural del campus de la UA a través de cançons que identifiquen cadascun dels racons de l’espai acadèmic.
El projecte, que rep el nom «El campus de la UA musicat», té l’objectiu que la gent conega l’espai en què passa moltes hores de la seua vida universitària i, alhora, és en certa manera aliena a l’ambient que els envolta. «El campus de la universitat no és un campus qualsevol i l’hem convertit en un espai temàtic com a espai de formació que és», diu David Garcia Sirvent, tècnic del Servei de Llengües i coordinador del projecte #PrimaveraMusical.
Per això, a partir de vincular cançons a les escultures i monuments, s’intenta establir una relació emocional i cultural amb l’espai. La ruta dissenyada està disponible ara en un plànol en paper i també en format web perquè qui vulga puga fer el recorregut de manera autònoma. La col·locació de plaques relacionades amb la ruta o de codis QR seria un nou pas per a aquest projecte, tot i que a hores d’ara és un futurible.
La ruta
La ruta, per tant, és en certa manera imaginària, però es pot fer seguint les indicacions d’un recorregut que es pot fer de manera lliure, tot i estar numerat. Per exemple, el punt primer és la famosa mà tan característica del campus de la UA que en el seu moment va dissenyar Pepe Azorín. L’escultura es va concebre com un homenatge a la històrica universitat d’Oriola, de la qual la UA se’n considera «hereva i continuadora». Com que el campus és, d’alguna manera, la casa de molta gent, si més no durant un important període del dia en molts casos al llarg d’anys, aquest punt primer es vincula amb la cançó «Tinc una casa menuda», de la cantautora Esther, de Vinaròs (Baix Maestrat).
Aquesta cançó es pot escoltar –com totes les altres– seguint l’itinerari del plànol, que enllaça amb totes les cançons proposades al recorregut. Són moltes les cançons, un total de 23, les que ofereix l’itinerari, que inclou des de temes d’Els Jóvens, grup de Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), localitat on està ubicat el campus central de la UA; fins al grup barceloní Els amics de les Arts, del qual s’ha seleccionat la cançó «Kokoschka» per a relacionar-la amb el museu universitari degut a la lletra del tema: «Perdre’m en un museu i, al final d’una sala, intuir-te, acostar-me, contemplar-nos, dislocar-me tot i separar entre tu i la resta, declarar-me addicte a la tempesta d’estimar patint, de no saber qui soc sovint».
Hi ha moltes més cançons que formen part del recorregut. Per exemple Raimon hi participa amb «A l’estiu quan són les nou», relacionada amb el Rellotge de sol de la UA. Els mallorquins Antònia Font també ho fan amb «Armando Rampas» al bust de Iuri Gagarin a través d’una cançó que fa referència a un curset de cosmonauta. En aquest mateix punt també tenen presència Maria Arnal i Marcel Bagès, de Badalona, amb la cançó «Meteorit ferit».
El campus també permet la relació amb personalitats de comarques pròximes, com ara el gramàtic Enric Valor, present de manera indirecta al Pinar dels contes de la UA a través de la cançó «Al poble de les rondalles», de Pellikana, grup de Castalla (l’Alcoià) que fa referència a les mítiques històries de l’escriptor. «La vida sense tu», d’Obrint Pas, és la cançó dedicada a la facultat, ja que parla amb nostàlgia de la vida universitària; i Miguel Hernández, que té espai al campus de la UA, és recordat amb una cançó de Cesk Freixas –«Alacant 1938»– que l’esmenta. Altres grups com Oques Grasses, La Gossa Sorda, Al Tall, Auxili, El Diluvi o Roba Estesa també tenen el seu lloc.
El plànol compta amb el disseny i les il·lustracions d’Helga Ambak, de Muro (Comtat), i serveix per a vincular música i espais amb fragments de cançons en un campus que ara té un nou atribut cultural, que pretén ser també emocional.
