L’alcaldessa de València, María José Catalá, tan bon punt va prendre possessió del càrrec el 2023, va impulsar amb el suport de PP i Vox la moció del procediment de canvi de denominació del municipi «perquè d’ara endavant la forma oficial d’este puga ser-ho en castellà i valencià», amb la doble denominació «Valéncia / Valencia», és a dir optant per l’accent tancat que propugnen les acientífiques Normes del Puig, promogudes per entitats secessionistes, com ara Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que neguen la unitat de la llengua.
Tanmateix, un informe jurídic del mateix l’Ajuntament, sol·licitat per PSPV i Compromís, advertia que la proposta de canviar la denominació de la ciutat per la versió bilingüe «excedeix les competències legals que s’atorguen al municipi, ja que la normativa lingüística» al País Valencià la fixa l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), segons estableix l’article 41 de l’Estatut d’Autonomia. Per tant, no seguir els criteris de l’AVL «infringiria l’ordenament jurídic».
Ara el consistori ha encarregat al filòleg Abelard Saragossà, membre de l’AVL, l’elaboració de l’estudi tècnic per al canvi de denominació oficial del municipi, proposat per acord del ple del 26 de setembre del 2023, ja que el canvi de l’accent en el nom oficial de València estava pendent d’un informe de normalització lingüística. Un expedient administratiu «delicat i complex» que requereix l’aportació de diversos experts lingüistes, segons la batlessa.
En aquest sentit, des del punt de vista jurídic, no hi ha res que impedisca que el ple de l’Ajuntament propose la denominació amb l’accent tancat, atés que és només la iniciació del procediment que «ha de comptar amb aprovacions municipals posteriors, previ informe de tècnics experts lingüistes i l’aprovació definitiva posterior de la Generalitat Valenciana, previ informe de l’AVL», que que «ha de ser sol·licitat per l’òrgan competent de la Generalitat, amb caràcter previ a la resolució definitiva del canvi de denominació del municipi».
