Per començar, faig algunes consultes al Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL. D’una banda, astronomia és la ciència que estudia els astres. D’altra banda, l’estiu és l’estació de l’any, entre la primavera i la tardor, que astronòmicament comença en el solstici d’estiu i acaba en l’equinocci de tardor. A més, ovni és definit com l’objecte volador que no es pot identificar, al qual se sol atribuir un origen extraterrestre. És més, ultimàtum és la proposta o requeriment que no admet refús i exigeix el compliment de determinades condicions.
Ací, en aquest lloc de l’univers, totes i tots coneixem aquesta dita: “a l’estiu tot lo món viu”. S’estén pertot arreu el desig d’eixir al carrer, xarrar a la fresca a poqueta nit, prendre’s un gelat i mirar les estrelles. Podem i volem oblidar-nos dels maldecaps i de les preocupacions. Podem i volem ballar, cantar i viatjar encara que siga d’una manera literària o cinematogràfica. Podem passar d’un esdeveniment esportiu planetari, els Jocs Olímpics París 2024. Podem parlar de si queden restes de l’esperit olímpic de concòrdia i fraternitat entre els pobles del món, de si s’han imposat els interessos econòmics oligàrquics i televisius. En tot cas, podem gaudir del visionat del film Carros de foc de Hugh Hudson: després de la destructora i mortífera Primera Guerra Mundial (1914-1918), es recrea la celebració de les Olimpíades de 1924 a la capital del Sena amb l’espectacular banda sonora de Vàngelis.
Es pot percebre, arriba l’estiu i creix la demanda de cinema d’aventures, ciència-ficció, taurons, piranyes, mosquits tigre i meduses. En els orígens del cinema, Viatge a la Lluna de Georges Meliès és una producció pionera dels efectes especials. Ultimàtum a la Terra (El dia que la Terra s’aturà) és un film de Robert Wise on un extraterrestre i un robot vinguts de l’espai defensen l’opció de la pau en el context de la Guerra Freda que enfrontava els Estats Units d’Amèrica i la Unió Soviètica durant la dècada de 1950. Les dues superpotències també competien en la cursa espacial. El 12 d’abril de 1961, el cosmonauta rus Iuri Gagarin es convertí en el primer ésser humà en viatjar a l’espai en la nau Vòstok 1. Com mostra el llargmetratge documental Apol·lo 11, els astronautes nord-americans Neil Armstrong, Michael Collins i Edwin Aldrin arribaren a la Lluna el 20 de juliol de 1969. La missió Apol·lo 13 patí incidències tècniques en 1970, Houston tenim un problema…
La música de John Williams uneix cinc grans superproduccions del cinema nord-americà: Tauró (Jaws, Mandíbules), Trobades en la tercera fase (hi participen, entre altres, Richard Dreyfuss i François Truffaut), Star Wars (la banda sonora s’inspira en l’obra Els planetes de Gustav Holst), Superman (Christopher Reeves i Margot Kidder, Williams es parafraseja a ell mateix) i ET l’extraterrestre (telèfon fixe i bicicletes voladores). Jerry Goldsmith és l’autor de les partitures de grans films com són, per exemple, El planeta dels simis (Charlton Heston) i Star Trek (senderisme galàctic).
Quant al cinema peninsular, vull recordar dues pel·lícules que considere interessants. El astronauta és una comèdia espacial de 1970 protagonitzada per Tony Leblanc i amb exteriors rodats a Almeria i a Minglanilla (Conca). Estiu 1993 és un llargmetratge familiar de Carla Simon amb un repartiment encapçalat per Laia Artigas, Paula Robles, Bruna Cusí i David Verdaguer; el rodatge es feu a la comarca de la Garrotxa.
Per acabar, un suggeriment musical: l’obertura Somni d’una nit d’estiu de Felix Mendelssohn. Malgrat la seua curta trajectòria vital (1809-1847), aquest compositor, director i pianista alemany del romanticisme és l’autor d’una llarga llista de peces magnífiques: obertura Les Hèbrides, Simfonia escocesa, Simfonia italiana, Concert per a violí… Encara que de moment la prestigiosa revista Nature no s’ha manifestat al respecte, podem assegurar que escoltar, interpretar i sentir la música de Mendelssohn és una font inesgotable de felicitat.
