Els assassinats de Jack l’Esbudellador van acabar de manera tan sobtada com van començar. Desenes de persones de diferents disciplines han provat de desentranyar el misteri que embolcalla l’assassí en sèrie que la tardor del 1888 va posar fi brutalment a la vida de cinc dones -tot i que se li atribueixen més morts- al barri londinenc de Whitechapel. Uns crims que van sacsejar la societat londinenca de l’època i van produir canvis radicals en les investigacions policials, en els procediments científics aplicats a la criminologia i en la cobertura periodística. Cap assassí ha captivat la imaginació del públic amb tanta intensitat com l’individu desconegut que va dur a terme aquella infame i despietada carnisseria humana.
En la llarga llista de sospitosos, hi destaquen un fals metge estatunidenc, un barber polonès, un cirurgià militar, un pintor impressionista, un membre de la família reial i el metge personal de la reina Victòria.
De totes les teories que circulen des del segle XIX sobre la identitat de l’assassí de Whitchapel i sobre el mòbil dels seus truculents crims, la que el vincula amb la monarquia britànica és la que més vegades s’ha traslladat al cinema i a les sèries de televisió. Segons aquesta hipòtesi, els crims de Jack l’Esbudellador estarien relacionats amb el naixement d’una xiqueta anomenada Alice Margaret.
Jack the Ripper i Buckingham Palace
Tot i que la identitat d’aquest psicòpata continua sent un misteri, alguns consideren que hi ha prou indicis per a poder relacionar els assassinats amb el palau de Buckingham. Concretament, amb el príncep Albert Victor, duc de Clarence i net de la reina Victòria. Eddie per als amics. Una teoria que té multitud de seguidors i també de detractors.
En realitat, hi ha molts “ripperòlegs” que estableixen una connexió directa entre la casa reial i els crims de Whitechapel, ja que durant la investigació policial de finals del segle XIX, un tal John Terrain va afirmar que havia sentit per casualitat una conversa de l’inspector Abberline, de Scotland Yard, el responsable de la investigació policial, en la qual es referia a la implicació en el cas d’algú que responia a les inicials P.A.V. És a dir, Príncep Albert Victor. És a dir, Eddie, un dels candidats al tron britànic que va morir presumptament de sífilis als vint-i-huit anys.
El príncep tenia molta amistat amb Walter Richard Sickert, un pintor impressionista amb cert reconeixement. En realitat, la tasca de l’artista consistia a donar a conèixer a l’inexpert duc la vida mundana dels cabarets, les festes i una àmplia i variada gamma d’“entreteniments” que incloïen incursions al sòrdid i excitant districte de Whitchapel. Sickert va ser qui va presentar el príncep Albert a Annie Elizabeth Crook, una jove catòlica, dependenta d’una confiteria i model ocasional del pintor. I Eddie es va casar en secret amb Annie Elizabeth. Un matrimoni que la corona anglesa no va admetre.
Al principi, la jove no sabia que s’havia convertit en l’amant del net de la reina Victòria. Sickert li va dir que era el seu germà. Més tard, quan la relació es va consolidar, Annie i el príncep Albert es van casar. Una boda a la qual només van assistir dos testimonis: Sickert i Mary Kelly, una amiga íntima de la núvia. Mesos després, va nàixer una xiqueta a la qual van batejar amb el nom d’Alice Margaret Crook.
Un fet així no podia tapar-se molt de temps i, de seguida, el servei secret de la reina Victòria es va assabentar del casament clandestí i del naixement de la criatura, i ho va comunicar a la corona. La monarquia victoriana no passava per un bon moment de popularitat i tenia por que aquell matrimoni sacsejara l’estabilitat de la institució dinàstica.
Les solucions al desastre
Quan la reina Victòria va conèixer tota la història, va convocar el primer ministre, el marquès de Salisbury, i li va exigir que solucionara aquell desastre. Salisbury va ordenar a la policia metropolitana que segrestara el jove matrimoni i, a principis del 1888, l’any en què Jack l’Esbudellador va cometre els assassinats, membres de Scotland Yard van traure Annie Elizabeth de casa a la força i la van conduir a un psiquiàtric. La reina Victòria va ordenar que fora declarada boja i l’esposa secreta del duc de Clarence va morir trenta-dos anys després al manicomi.
D’altra banda, la “magnànima” Victòria va enviar el seu net, el duc de Clarence, a l’estranger, lluny de Londres, i aquest va morir poc després, el 1892, en estranyes circumstàncies. Una mort prematura, als vint-i-huit anys, que es va atribuir a la sífilis.
Marie Kelly, l’amiga íntima d’Annie, testimoni en la boda, advertida del que anava a ocórrer, va decidir fugir a Irlanda, la seua terra natal, i emportar-se Alice, la petita filla del duc i la confitera. Mentrestant, la reina va continuar posant les coses en ordre i va manar esborrar del registre el contracte matrimonial del seu net.
Malgrat que el palau de Buckingham ha negat sempre aquesta història amorosa, existeix l’acta de naixement d’Alice Margaret Crook, datada el 18 d’abril del 1885. Una acta de naixement en la qual no figura ni una sola referència al pare de la xiqueta.
El xantatge de les prostitutes de Whitechapel
Hi ha qui assegura que, possiblement, Jack l’Esbudellador mai no hauria existit si Marie Kelly i Alice no hagueren tornat a Anglaterra poc després, fugint de la fam que devorava Irlanda. Tanmateix, la situació no era millor a Londres. Així que Marie Kelly va cedir la custòdia de la filla de la seua amiga, al pintor Sickert, l’altre testimoni de la boda secreta.
Per tal de sobreviure, Marie Kelly, va entrar a formar part de la legió de prostitutes que inundaven els barris més marginals de la ciutat. Prompte va fer amistat amb un grup de dones amb les quals es reunia sovint al Pub Britania o al Ten Bells i compartien ginebra barata, cerveses, ofici i confidències.
Segurament, en alguna d’aquestes animades reunions, l’alcohol li va amollar la llengua i Marie Kelly va contar la història de la boda clandestina, el nadó reial i la condemna de la seua amiga, Annie Crook, que es podria en un manicomi. Segurament, una nit, pensant que no hi havia res pitjor que l’infern de Whitechapel, Marie Kelly, Polly Nichols, Elizabeth Stride i Annie Chapman, quatre de les cinc víctimes canòniques de Jack l’Esbudellador van decidir fer xantatge a Buckingham Palace.
Marie Kelly va ser l’encarregada de visitar Sickert i explicar-li les seues intencions: exigirien diners a la família reial a canvi de no passar la informació a la premsa sensacionalista. El pintor, l’amic íntim d’Eddie, es va convertir en el portaveu de les prostitutes davant de Buckingham. Evidentment, es tractava d’una batalla desigual, tenien totes les de perdre. Què podien fer quatre prostitutes de Whitechapel contra la monarquia més poderosa d’Europa? Res. La reina, que va tindre notícies del xantatge a través de la mare del duc de Clarence, va decidir continuar confiant en el seu primer ministre, Robert Salisbury.
El doctor William Gull
Salisbury era un patriota de la vella escola que només tenia en el cap preservar la monarquia i l’estabilitat de l’Estat. La casa reial estava passant per un període molt delicat, ja que la reina havia patit almenys set atemptats frustrats, i l’escàndol d’un príncep hereu casat amb una plebea catòlica podia generar un terratrèmol social capaç d’enderrocar la corona. El primer ministre era conscient que la revelació pública de la boda secreta del duc de Clarence, indubtablement, també acabaria arrossegant-lo a ell. Per tant, Robert Salisbury havia d’idear la manera d’aturar el xantatge i fer desaparèixer les persones que coneixien el secret de la boda reial.
El primer ministre, un dels membres més actius de la maçoneria anglesa, un dels maçons amb més alt rang d’Anglaterra, va decidir acudir a un dels seus companys de secta, el metge personal de la reina, el doctor William Gull. I el doctor Gull va recórrer a un altre col·lega, Robert Anderson, el segon en cap de la policia metropolitana de Londres. Amb la seua ajuda va aconseguir les dades que necessitava sobre les prostitutes que pretenien extorsionar la corona.
Per tal d’executar la macabra idea d’eliminar les xantatgistes, lord Salisbury va atorgar plens poders al doctor William Gull i va obtindre la col·laboració especial de Sir Charles Warren, cap de Scotland Yard, un altre membre de l’Ordre Maçònica que s’havia d’encarregar de l’encobriment dels crims.
El doctor Gull va escollir com a còmplice de les seues “aventures criminals” el cotxer John Netley, un dels homes de confiança de palau que ja havia conduït el carruatge del duc de Clarence en algunes de les “excursions nocturnes” a Whitechapel en l’època en què va conèixer Annie Elizabeth Crook.
Les peces encaixen
Segons aquesta teoria, Jack l’Esbudellador no era un assassí en sèrie que matava dones motivat per una misogínia irreprimible. Els crims eren el resultat d’un complot ideat per la corona britànica per a eliminar totes aquelles persones que coneixien uns fets que, si es feien públics, podien posar en perill la continuïtat de la monarquia.
Per tant, segons aquesta hipòtesi, el doctor William Gull va ser l’encarregat de cometre els assassinats amb l’ajuda del cotxer John Netley. Els investigadors de finals del XIX coincidien en el fet que la persona que havia comés els crims posseïa uns grans coneixements quirúrgics. El doctor Gull era cirurgià maçó.
Recordem que quatre de les cinc víctimes van ser degollades amb un tall que anava d’esquerra a dreta, una manera de matar d’acord amb el “signe penal” que figura al Manual de l’Aprenent Maçònic. En alguns casos, els intestins van ser extrets i col·locats sobre el muscle de la víctima. Un ritual maçònic, també. A més, en el rostre de Catherine Eddowes, l’assassí havia marcat amb el ganivet un parell de barres, un altre segell del ritual d’aquesta lògia. Un últim detall, els metges forenses que van examinar els cadàvers de les dones també eren maçons.
L’assassinat de les xantatgistes
Primer, el doctor Gull va matar Polly Nichols, després Annie Chapman, tot seguit, Elizabeth Stride i Catherine Eddowes, que no formava part del grup de xantatgistes, però va tindre molt mala sort. L’Esbudellador la va assassinar per equivocació. En realitat, el doctor Gull, buscava la seua última víctima: Marie Kelly, la que havia ideat tot el pla. Però, una nit, la jove Catherine Eddowes va ser detinguda per escàndol públic i quan la van fitxar, per raons que es desconeixen, va donar el nom de Marie Kelly i es va sentenciar a mort sense saber-ho.
Els membres de Scotland Yard que formaven part de la conspiració van avisar l’assassí que la jove que buscava estava a les dependències policials i que seria alliberada aquella mateixa nit. Aleshores, el doctor Gull la va matar a plaer perquè pensava que es tractava del darrer crim. El problema va sorgir quan van descobrir que Marie Kelly encara era viva. Va haver d’esperar trenta-nou dies per a trobar-la. El número trenta-nou també és un número iniciàtic en el ritual maçònic. Quan Jack l’Esbudellador va localitzar Marie Kelly, no va tindre pietat amb ella. Es va recrear. L’assassí de Whitechapel va actuar de manera metòdica i salvatge.
El 9 de novembre, la policia va localitzar la víctima al número 13 de Miller’s Court, en una miserable habitació, damunt del llit. Marie Kelly estava irrecognoscible. Segons les notes d’un dels metges que van examinar el cos, l’assassí va fer una carnisseria, hi havia restes escampades per tota l’habitació. Li va desfigurar el rostre, li va destrossar les cames i els braços i li va extraure els ulls i el fetge, que va dipositar damunt de la tauleta de nit. El cor no va aparèixer mai.
La llegenda
Amb la mort de les cinc prostitutes que pretenien extorsionar la corona, el perill desapareixia. El problema de la reina Victòria es va esfumar i Jack l’Esbudellador també. La resta és llegenda. No hi ha cap dubte, la persona que va executar els crims era un psicòpata que va gaudir d’una gran llibertat d’acció. Treballava tranquil perquè era conscient que gaudia de total impunitat.
Pel que diuen els estudiosos del tema, no va violar mai les víctimes, que van morir de forma ràpida. Fins i tot els forenses que van supervisar el cas de Marie Kelly van assegurar que la jove quasi no va sentir dolor en el moment de la seua mort.
Hi ha molts assassins en sèrie, però cap com Jack l’Esbudellador. No sabrem mai amb certesa el nom de les persones responsables, de manera directa o indirecta, d’aquests crims. La boda secreta; el naixement d’Alice Margaret, la filla borda del duc de Clarence i Annie Elizabeth Crook; l’actitud de la reina Victòria; la inconsciència de cinc pobres prostitutes de Whitechapel; la depravació del doctor Gull; l’ambientació dels crims; els rituals maçònics… Sens dubte, una història increïble que el cinema i les sèries de televisió han sabut explotar molt bé.
L’única cosa certa és que, després de l’assassinat de Marie Kelly, el monstre de Whitechapel va deixar d’actuar. Jack l’Esbudellador va desaparèixer de l’escena, embolcallat en el misteri. Un misteri que, quasi cent trenta-set anys més tard, continua despertant una deliciosa mescla d’horror i fascinació.
