Una escultura d’una nimfa aquàtica sostenint el corn de l’abundància és l’última i «més important» troballa de les excavacions dutes a terme durant el mes de juny pels investigadors de la Universitat d’Alacant al jaciment de l’Alcúdia d’Elx (el Baix Vinalopó).
Així ho ha revelat el catedràtic d’Història Antiga i codirector de l’equip del projecte «L’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (Patrimoni Virtual-Astero)», Jaime Molina Vidal, i els arqueòlegs de la UA, Francisco Javier Muñoz Ojeda i Juan Francisco Álvarez Tortosa.
Aquesta escultura, la segona que apareix a l’Alcúdia dins dels projectes d’investigació de la UA, està tallada en marbre i data del segle II dC, segons assenyala Jaime Molina, qui explica que les nimfes, la figura representada, són esperits o divinitats menors femenines associades a la naturalesa (brolladors, rierols, muntanyes, mars o boscos).
«En aquest cas es tractaria d’una nàiada, una nimfa relacionada amb una font d’aigua dolça, pou, riu o rierol, que en aquest cas es prenia com a productora de benestar i riquesa, atés que és portadora del corn de l’abundància o cornucòpia», explica l’arqueòleg. La primera figura es va trobar el 2017 dins de l’excavació «Projecte Domus – l’Alcúdia. Viure a Ilici». Es tractava d’una estatueta que representava una dona nua amb un mantell sobre el muscle esquerre, feta en os.
Altres materials de gran interés
Tal com informa Jaime Molina, al llarg del procés d’excavació del mes passat s’han recuperat altres materials arqueològics de gran interés. En concret, s’han trobat fragments de les pintures de les parets del conjunt termal; objectes quotidians, com a agulles tant per a cosir, com d’adorn personal per a fer-se recollits als cabells; uns altres de caràcter més lúdic, com un dau d’os amb el qual es practicarien jocs d’atzar, i fragments ceràmics decorats, com ara un disc de llucana (llum d’oli) amb la imatge d’un gladiador amb xarxa i trident.
Per part seua, el vicerector d’Investigació de la UA, Juan Mora ha destacat «la important tasca que desenvolupen els investigadors a l’Alcúdia així com el treball i la implicació dels estudiants que col·laboren en les excavacions». De fet, ha sigut un alumne de segon del grau en Història, Mario Bañón, el que ha trobat l’escultura.
«Aquest descobriment ens demostra que queda molt per conéixer a l’Alcúdia, si tenim en compte que a penes el 10% del jaciment està excavat», assegura Mora, qui assenyala que «per a poder abordar-los com ens agradaria necessitem més suport de part de les institucions i de manera urgent un pla especial que ens permeta musealitzar i valorar les importants troballes perquè la societat il·licitana, i el món en general, coneguen aquest patrimoni».
L’Alcúdia d’Elx
Al jaciment de l’Alcúdia d’Elx hi ha les restes arqueològiques de la Colònia Iulia Ilici Augusta, la ciutat més important entre Carthago Nova (Cartagena) i Valentia (València). Fundada en la segona meitat del segle I a C, amb l’emperador Augusto es va dur a terme el definitiu repartiment de terres a colons, militars llicenciats de les Guerres Càntabres.
No obstant això, malgrat la indubtable rellevància, la informació disponible sobre l’ocupació en època romana és, hui dia, molt parcial. De fet, els únics espais públics coneguts es redueixen a una sèrie de trams de muralla, a la basílica d’època baiximperial i a dos complexos termals.
Un d’aquests complexos, les Termes Orientals, és des del 2017 l’objecte d’estudi del projecte esmentat. És un edifici que va ser parcialment excavat entre els anys 1998 i 2000, i que amb les intervencions recents ha pogut comprendre’s en conjunt. Les termes estan composta de: sala freda (frigidarium) amb una de les majors piscines (natatio) conservades de la Hispània; sales temperada (tepidarium) i calenta (caldarium); sauna (laconicum) i vestuari (apodyterium). Bona part dels paviments dels banys estaven pavimentats amb rics mosaics, actualment en procés de restauració.
