Investigadors de les universitats d’Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han descobert un gran santuari paleolític, el més important del litoral mediterrani de la península Ibèrica fins a l’actualitat, a la Cova de les Dones, a Millars (la Canal de Navarrés).
Aquesta és una gruta molt coneguda a la zona, habitualment freqüentat per espeleòlegs i excursionistes, i de la qual es tenen notícies de visitants des del segle XVIII, segons ha indicat la institució acadèmica alacantina.
No obstant això, es desconeixia l’existència de pintures paleolítiques a la cavitat fins al descobriment el 2021 per part dels doctors Aitor Ruiz-Redondo (Unizar), Virginia Barciela González (UA) i Ximo Martorell Briz (UA), arqueòlegs i especialistes en Art Prehistòric. Tots tres han trobat més d’una trentena de nous conjunts d’art rupestre en les dues últimes dècades en diferents regions europees.
A la Cova de les Dones s’han documentat, fins ara, més d’un centenar d’unitats gràfiques (motius rupestres) fetes mitjançant pintura, gravat simple i raspat. Per això, la UA ha apuntat que es tracta «probablement de la cova amb art paleolític amb un nombre de motius més gran descoberta a Europa des d’Atxurra» (Biscaia), el 2015. A diferència d’aquesta última, que se situa a la regió Cantàbrica (un dels llocs amb més densitat de conjunts paleolítics del món), la gruta de Millars es localitza en una zona on «tradicionalment no abunden aquest tipus de jaciments».
En aquest sentit, ha assenyalat que en quasi 150 anys des del descobriment de l’art rupestre paleolític (Altamira el 1879) «no s’havia trobat un enclavament d’aquesta importància» a Catalunya, País Valencià i Murcia. Quant a això, la institució ha expressat que «l’escassetat d’aquests grans conjunts resultava paradoxal considerant l’existència de la Cova del Parpalló, a la Safor, que posseeix la col·lecció més gran del món de plaquetes decorades paleolítiques».
Els investigadors de la UA i la Unizar han publicat recentment un article sobre aquest descobriment en el Project Gallery de la revista britànica Antiquity. Consisteix en una anàlisi preliminar de les característiques i rellevància del jaciment en el context de l’Art Paleolític europeu.
Aquest inclou, almenys, 19 representacions animals confirmades (cérvols, cavalls…) i destaca pel nombre de motius i localització geogràfica, i per una peculiaritat tècnica: la majoria de les pintures s’han fet amb argila.
Preveuen nous descobriments
Aquesta tècnica és coneguda en l’art paleolític, però els exemples de la utilització són «escassos» en el còmput global, mentre que a la Cova de les Dones es tracta de la tècnica majoritària. Malgrat la senzillesa de l’execució, l’antiguitat d’aquestes «pintures d’argila» està avalada, a més de per l’estil (que inclou clares convencions paleolítiques), per la presència de gruixudes crostes d’estalagmites que en cobreixen diverses. Combinant l’anàlisi de diferents evidències indirectes, els autors estimen que el conjunt podria tindre una antiguitat mínima d’uns 24.000 anys.
El projecte, liderat pels autors de la publicació, es troba en una fase preliminar. En la cavitat, de quasi 500 metres de longitud, encara hi ha moltes zones per a prospectar i panells a documentar amb exhaustivitat, per la qual cosa es preveu el descobriment de nous motius en els pròxims anys per part de l’equip multidisciplinari que duu a terme la investigació.
Aitor Ruiz-Redondo és professor de Prehistòria de la Universitat de Saragossa, investigador de l’Institut Universitari d’investigació en Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) i investigador associat de les universitats de Southampton (el Regne Unit) i Bordeus (França). Virginia Barciela González és professora de Prehistòria de la Universitat d’Alacant i investigadora de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH). Ximo Martorell Briz és arqueòleg professional i col·laborador honorífic de l’Àrea de Prehistòria de la Universitat d’Alacant.
