El departament municipal d’arqueologia ha informat que sota l’àrea cementerial, en la qual s’han trobat esquelets, han eixit a la llum restes dels murs de la ciutat corresponents a l’etapa ibera, quan la ciutat ja es deia Álon.
En concret, s’ha trobat la cantonada d’una estructura realitzada mitjançant maçoneria irregular travada amb fang i que constitueix el sòcol sobre el qual s’alçava un mur de toves (rajoles d’argila sense coure).
Restes caigudes d’aquest mur s’han pogut documentar en les ensulsiades excavades al peu d’aquesta estructura, segons les mateixes fonts.
Els materials localitzats la daten en època ibera, moment en què el casc antic està ocupat per la ciutat sobre la qual s’assentaria l’Allon romana, i que probablement ja es deia Álon (els textos grecs la criden Alonís).
Pel que fa als enterraments, els esquelets localitzats pertanyen a huit individus adults que van ser enterrats entre els segles XIV i XVIII (període d’ús del cementeri).ç
La datació de les restes no es pot determinar amb major precisió fins a l’estudi detallat dels materials exhumats, entre els quals destaquen la localització de dues monedes de bronze (en procés de restauració), encara que probablement siguen de l’etapa més recent.
Els huit enterraments documentats procedeixen del cementeri del qual es té constància per fonts documentals, situat sota l’Església i la Plaça annexa, en el Casc Antic, declarat Bé d’Interès Cultural.
Aquesta àrea es va utilitzar en l’època baixmedieval i moderna i es va mantenir en ús fins a finals del segle XVIII i principis del segle XIX, moment en què es va traslladar al cementeri del Calvari (Ermita de La nostra Senyora de la Salut), situat als afores de la ciutat.
El trasllat del ‘camposanto’ va venir motivat per la Reial Cèdula de Carlos III de 1787 que, per raons de seguretat i perill d’epidèmies, promovia el canvi d’ubicació d’aquests cementeris fora dels nuclis urbans, on se situen a dia de hui.
Una taula romana del jaciment
Les restes òssies, una vegada dipositades a Vilamuseu, seran analitzades per un antropòleg que podrà aportar dades sobre el sexe dels individus, la seua edat i les diferents malalties que van poder patir.
Fins al moment es coneix el sexe d’un dels individus, una dona adulta que ha conservat una arracada de bronze amb la qual va ser enterrada, així com un enterrament infantil.
L’actual excavació arqueològica es limita a una franja de 3 metres de llarg per 40 centímetres d’amplària per a la canalització d’aigua projectada.
No obstant açò, en un futur pròxim s’excavarà sobre una àrea més àmplia a la plaça de l’església amb motiu de les obres de restauració de l’Església de La nostra Senyora de l’Asumpció, “la qual cosa aportarà un major coneixement sobre l’àrea cementerial, de la ciutat ibèrica i d’algunes claus de la història de la Vila Joiosa”, segons les fonts.
