Una campanya d’excavacions arqueològiques al jaciment de l’Alcúdia, a Elx (el Baix Vinalopó), ha permés descobrir que la muralla del Sector 11, lloc on es va trobar la Dama d’Elx el 1897, es va construir amb caixons massissos de diferents materials, la qual cosa atorga «més flexibilitat» per a poder suportar terratrèmols. També han trobat signes d’inundacions i incendi en habitatges.
Així ha conclòs la campanya que s’ha desenvolupat amb el títol «Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica», que tenia l’objectiu d’aportar informació sobre les fases ibèriques més antigues i que ha dirigit Alberto Lorrio, catedràtic de Prehistòria de la Universitat d’Alacant (UA), i Héctor Uroz, professor de la Universitat de Múrcia (UM).
Enguany els treballs s’han centrat en la recuperació de la muralla, de la qual ja s’han excavat 28 metres lineals, i en la documentació dels espais domèstics que s’hi vinculen, huit ambients en total que poden correspondre a quatre o cinc cases, segons ha explicat Lorrio.
L’estudi de la muralla ha revelat la construcció mitjançant caixons massissos, una tècnica d’origen oriental que a l’Alcúdia presenta la singularitat d’utilitzar diferents materials en cadascun dels trams identificats.
«Pensem que la utilització de caixons diferents per a construir la muralla tenia com a objectiu donar-li més flexibilitat per a suportar els moviments sísmics de la zona, la qual cosa s’evidencia especialment per la utilització de maçoneria i diferents tècniques de l’anomenada arquitectura de terra, com la tova o el fang pastat», ha ressaltat Lorrio, qui ha precisat que aquesta manera de construir dona «més solidesa i això implica molt bona conservació».
«En la pròxima campanya, la del 2024, tenim previst executar la segona fase de museïtzació del sector excavat. En concret, volem valorar la muralla i l’urbanisme annex, però també la séquia d’època contemporània que recorre el sector, de la qual es conserven fins i tot els partidors, que il·lustra la història més recent de l’Alcúdia, de manera que el visitant puga comprendre les restes identificades», ha avançat el catedràtic.
Context arqueològic de la Dama
Els treballs duts a terme entre 2017 i 2023, dirigits inicialment per José Uroz, catedràtic d’Història Antiga de la UA, han tret a la llum les restes materials de les fases ibèriques més antigues de l’Alcúdia, al voltant del segle V aC. La troballa de la muralla i de les restes urbanes adossades constitueix una «novetat de gran rellevància», perquè ha permés per primera vegada conèixer el context arqueològic de la Dama d’Elx.
Enguany, l’equip multidisciplinari que ha pres part en les excavacions el conformaven una vintena de doctorands i estudiants de la Universitat d’Alacant i la de Múrcia, així com experts col·laboradors, com el catedràtic de Ciències de la Terra i Medi Ambient de la UA Juan Carlos Cañaveras i el conservador del Museu de Prehistòria de València Carlos Ferrer, entre altres.
Nova campanya
L’equip del projecte Domus-l’Alcúdia prendrà el relleu de les excavacions a finals d’aquest mes d’octubre. El grup el conformen investigadors de l’Inaph (Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric) de la Universitat d’Alacant, de la Universitat de Múrcia i del CSIC (Centre Superior d’Investigacions científiques).
Domus-l’Alcúdia té com a finalitat documentar la història de l’assentament, des del naixement fins a l’actualitat, amb l’objectiu de saber com es va transformant la ciutat en els diferents períodes. L’equip estarà dirigit per Sonia Gutiérrez, catedràtica d’Arqueologia de la UA, i els professors Julia Sarabia, Victoria Amorós i Jesús Moratalla –de l’àrea d’Arqueologia de la Universitat d’Alacant.
A més, la campanya té l’objectiu de documentar l’antiguitat de l’assentament ibèric domèstic sobre el qual es va construir una «important estructura» durant les guerres púniques. També pretén excavar en extensió les fases finals del jaciment corresponents a les èpoques romana, visigoda i islàmica, i donar a conèixer el que s’ha descobert perquè es puga observar i visitar la seqüència històrica de l’assentament en tota la seua diacronia, des del segle IV aC fins al IX dC.
