Les excavacions arqueològiques que el Consell està realitzant a l’edifici del carrer del Micalet número 5 de València estan proporcionant troballes d’alt valor històric i patrimonial, la recuperació de les quals podria convertir-lo en un centre turístic comparable al del museu arqueològic de l’Almoina. En concret, la intenció de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic és que el conjunt arqueològic que està aflorant a l’antic Palau de Calatayud siga visitable per part de la ciutadania i, al mateix temps, compatibilitzar-lo amb finalitats administratives.
El projecte del Consell pretén integrar aquestes troballes arqueològiques del carrer del Micalet juntament amb altres elements de gran valor patrimonial com els del Centre Arqueològic de l’Almoina, els del Museu Catedralici, la cripta de Sant Vicent o les restes conservades al Palau de l’Almirall, la musealització del qual ja està en projecte, i crear així un panorama històric i patrimonial molt atractiu tant per a la ciutadania com per als turistes.
Un mur romà d’incalculable valor
Els treballs arqueològics a l’antic Palau de Calatayud estan aportant noves troballes que se sumen a les ja recuperades setmanes enrrere, on s’han obtingut dades importants per a la història urbana de l’entorn de la Catedral i la plaça de la Mare de Déu. En aquest sentit, les labors arqueològiques han tret a la llum un mur que conserva part del seu revestiment de plaques de marbre que podrien pertànyer a la pedrera valenciana de Buixcarró.
Es tracta d’una troballa d’incalculable valor atés que ens introdueix en l’àmbit dels grans edificis monumentals que envoltaven el Fòrum de Valentia entre els segles I i II d. de C. Aquest mur, a més, va ser utilitzat al llarg de la història, de manera que es conserva fins al moment amb una altura superior als 2,25 metres i, sobre ell, es mantenen reformes d’èpoques posteriors que mostren com diferents cultures i civilitzacions van viure al mateix espai que ha arribat fins als nostres dies.
També s’ha descobert una part de la trama urbana antiga, la modificació de la qual, en 1800, coincideix amb la construcció de l’actual Casa Vestuari. S’han verificat les antigues alineacions del carrer del Micalet, que provenien de molts segles arrere, i s’ha confirmat que l’antiga línia de façana es troba sota l’actual carrer, de manera que l’anterior era molt més estreta i amb una orientació que coincideix amb la d’altres restes de la ciutat romana de València.
A més, a la paret mitgera de la Casa Vestuari s’ha descobert l’antic mur, que fa dues plantes d’altura, construït amb la tècnica de la tàpia i que data del segle XIV. Gràcies al seu gran valor patrimonial i plàstic quedarà finalment visible i integrat en el futur edifici de l’administració autonòmica.
Font islàmica i possibles banys àrabs
Del passat islàmic de la ciutat s’han recuperat també nombroses restes, com una font envoltada de canonades ceràmiques, una canalització de subministrament d’aigua, possiblement derivada de la Sèquia de Rovella i diverses estances d’un edifici, la interpretació del qual es troba en fase d’estudi, a l’espera de poder verificar si pertanyen a uns antics banys àrabs dels quals es té constància a l’entorn de l’actual Palau de Calatayud.
Un altre descobriment islàmic que ha aflorat és un mur que progressa en l’alçat de les parets de l’actual immoble. Es tracta d’una troballa de gran rellevància, ja que excepte les restes de l’antiga muralla musulmana són pocs els murs d’aquella època conservats en altura a València. Tots els edificis d’aquell període van ser eliminats progressivament després de la conquesta cristiana de la ciutat.
Inscripcions romanes
Així, gràcies a les excavacions arqueològiques, han començat a eixir més evidències de l’antiga ciutat romana. A una profunditat pròxima als 4 metres ha aparegut una porció de paviment romà d’època imperial (segles I i II d. de C.). A més, s’ha recuperat un fragment d’inscripció amb lletres romanes, que forma part del fonament d’un mur d’època califal del segle X, que podria pertànyer, segons els experts, a una làpida honorífica que fa referència als “veterani et veteres”. Aquests van ser els dos grups de població que van governar la cúria de la ciutat (el que seria l’actual ajuntament).
Els “veteres” eren els descendents dels primers pobladors, que van arribar a la ciutat en el segle II a. de C., mentre que els “veterani” eren els soldats llicenciats arribats a València en l’època d’Augusto (aproximadament a finals del segle I a. de C.).
