Gemma ha compartit la següent experiència positiva sobre l’ús del valencià:
“Vaig anar a un restaurant cèntric de València a dinar. Al cambrer que m’atenia, li vaig preguntar si entenia el valencià. El cambrer em va respondre que no sols l’entenia, sinó que també el parlava. Vam tindre una xicoteta conversa en valencià. El cambrer és fill d’emigrants, però té un bon valencià i el parla amb fluïdesa. Com si s’haguera nativitzat. I no sols la resta de les interactuacions les vam mantindre en valencià, sinó que totes les voltes que hi he anat la llengua comuna entre ell i jo ha estat el valencià.”
La metacomunicació
La metacomunicació en cas de desconeguts, senzillament, entén/entiende el valenciano, en la mesura que l’Altre se sent confirmat en la seua identitat, serveix primer per a trencar el gel de manera cortés i elegant, que serà una base per a una bona interactuació a) en valencià si l’Altre és valencianoparlant i b) en alternança de codi, nosaltres en valencià i l’Altre en castellà si és castellanoparlant.
En tots dos casos, la metacomunicació pot establir una bona interactuació, que, en el cas que l’Altre siga castellanoparlant estem creant una bona situació perquè aprenga valencià i, en un futur, si s’incrementa la relació, puga llançar-se a poc a poc a parlar-lo.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació, 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
També poden compartir amb les seues experiències positives de caràcter col·lectiu ajuntaments, associacions, entitats, escoles, etc. enviant-les a la mateixa adreça de correu.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
