L’escultor francés Laurent Gongora i el cineasta de les Terres de l’Ebre Manel Raga han transformat dues oliveres mil·lenàries mortes a la Jana (el Maestrat) i Ulldecona (el Montsià) en expressions artístiques transformadores i de protesta dins del projecte europeu OTRArt.

Així, al museu Pou del Mas de la Jana els assistents a l’acte van ungir l’arbre amb l’oli de la gerra. Manel Raga ha creat un muntatge audiovisual que recorda els llauradors i també conflictes, com ara la Guerra Civil espanyola o els atacs a Gaza. D’altra banda, al museu natural de l’Arión d’Ulldecona, dins de l’arbre mort, s’ha col·locat la peça ceràmica exclusiva A Cor Obert, plena d’oli produït dels olivers de l’entorn. A l’interior de l’àmfora, s’hi dipositen notes amb desitjos o secrets.

A més de la peça ceràmica de Gongora, el cineasta d’Ulldecona Manel Raga ha creat un muntatge audiovisual per acompanyar una exposició de fotografies de la Guerra Civil espanyola que ha cedit la Biblioteca Nacional d’Espanya, dibuixos d’infants de la zona i imatges actuals de la guerra de Gaza, cedides per diferents associacions. Aquesta exposició serà itinerant.

En l’acte de la Jana es van col·locar fotografies antigues per homenatjar la gent del camp que han conservat les oliveres mil·lenàries a la zona.

OTRArt és una iniciativa del programa Europa Creativa que aborda els problemes de residus al Mediterrani amb expressions creatives i transformadores que “sensibilitzen l’opinió pública i fomenta polítiques mediambientals europees a través de l’art”. OTRArt va començar a Kalamata (Grècia) al gener i compta amb set socis de sis països, entre ells la Mancomunitat de la Taula del Sénia.

La Generalitat Valenciana va ser «pionera», gràcies a una iniciativa de la Unió Llauradora i Ramadera, «per a protegir i frenar, entre altres coses, l’espoli d’oliveres monumentals, amb la llei 4/2006 de Patrimoni Arbori Monumental». El 2018 es va aconseguir també un reglament que protegia també les oliveres de més de 350 centímetres.

Més notícies
Notícia: Autoodi i lleialtat lingüística. Que la vergonya canvie de bàndol
Comparteix
OPINIÓ | "No som nosaltres qui ens hagem d’avergonyir per parlar la nostra llengua en la nostra nació i exigir viure plenament en català."
Notícia: La cara fosca del llenguatge i un legislador a l’ombra
Comparteix
Durant la gestació de la Constitució hi prengué part, influint en el redactat, el que algú etiquetà de "legislador a l’ombra": la cúpula de l’exèrcit franquista que acceptà el terme nacionalitats, però pressionant per assegurar un text que deixés ben lligada la indivisibilitat.
Notícia: Potries Music Fest torna a convertir en referent cultural el municipi de la Safor
Comparteix
Més de 1.700 persones assisteixen a la huitena edició d’un festival que projecta el municipi cap a la Capital Europea de la Cultura
Notícia: Pompeia revela la seua “segona vida” després de l’erupció del Vesuvi
Comparteix
La mítica ciutat continua sorprenent: noves excavacions confirmen que part de la ciutat va ser reocupada fins al segle V en un assentament improvisat

Comparteix

Icona de pantalla completa