La incomprensió és la sensació que omple molts ciutadans després que, malgrat el mandat clar dels socis d’Acció Cultural del País Valencià, l’entitat ha decidit ajornar l’encesa dels repetidors que fan arribar el senyal de TV3 a aquest territori. En una entrevista en el programa Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra, ha admès que “pot semblar” que s’està contradient els socis però que no és el cas i afegeix que “seria de bojos fer un procés de consulta per a no acatar-ho”. I ells l’acaten, però en el moment d’iniciar la consulta, no sabien que el govern valencià i el català han reprès les negociacions per a tancar un acord de reciprocitat de les emissions de les televisions públiques.
En aquest context, Gisbert explica: “tant l’un com l’altre ens insinuen que seria important que de moment férem un gest de suport a aquest procés ajornant l’obertura de les emissions. A més, en una reunió amb un membre de la Generalitat Valenciana, fins i tot se’ns insinua que una reobertura de manera immediata podria fer que el govern valencià fera gestions davant de Madrid per tramitar una denúncia en l’acte”. Així, admeten que hi ha hagut pressions per a frenar la reobertura i que “podrien posar en perill l’entitat” en un moment molt vulnerable econòmicament per a ells: “Hem hagut de pagar 475.000 euros en 2011 i en 2012 […] i el govern valencià encara no ens ha tornat ni un euro i de moment no hi ha cap data perquè se’ns tornen aquestes diners”.
Acció Cultural ha accedit a la petició però demana que hi hagi un calendari “relativament ràpid per tal que això es concrete i arribe a bon port”. Si no, reobriran les antenes: “L’objectiu és recuperar les emissions de TV3 al País Valencià. Aquest és el manament dels socis i la junta directiva d’Acció Cultural està compromesa amb aquest manament”. Però admeten que no hi ha marge de negociació per la feblesa de l’entitat i Toni Gisbert recorda “que la responsabilitat de la junta directiva és, d’una banda, executar el manament dels socis i, de l’altra, no cometre actes suïcides ni irresponsables”, referint-se a l’encesa dels repetidors després de l’amenaça que ha explicat prèviament.
Dates no excessivament allunyades
Acció Cultural ha deixat clar que vol un calendari, si no, encendrà les antenes. Preguntant-li respecte una data hipotètica per a la represa de l’emissió. Toni Gisbert demana discreció i cura, però admet que s’han posat dates damunt la taula: “S’ha parlat d’algunes dates i no són excessivament allunyades, per dir-ho d’alguna manera”.
I un altra preocupació és saber si es parla del canal TV3cat, que només inclou la producció pròpia de Televisió de Catalunya, o bé de tots els canals públics catalans: 3/24, 33-Súper3 i Esport3. Gisbert explica que això dependrà de la postura que adopte cada govern però que estan intentant “que es parle de tot”.
Parlar de tot, també inclouria “evidentment” que Canal 9 arribe a Catalunya. De fet, recorda les campanyes que fa una vintena d’anys Acció Cultural va tirar endavant, amb l’obertura d’un repetidor al sud de Catalunya per a fer arribar la cadena valenciana al principat o la creació de l’associació Amics de Canal 9 a Catalunya. I, sense anar més, lluny, es refereix a la iniciativa legislativa popular que demanava la reciprocitat d’emissions entre comunitats autònomes amb una mateixa llengua pròpia. “Pensem que la història va cap allí. La tendència és aquesta. I cada vegada serà més fàcil en la mesura que entrem en l’àmbit digital”.
Havien perseguit políticament Acció Cultural els últims anys, no havien aconseguit acabar amb nosaltres perquè tenim una base social molt important, i és més, davant el conflicte fins i tot hem crescut, i van intentar-ho econòmicament. I pensaren que els tribunals ens donarien la raó però quan Acció Cultural hagués caigut per culpa de les multes i de no haver pogut pagar-les. Hem passat quasi dos anys molt complicats en què, de fet, hi ha hagut un moment en el qual hem estat a punt de caure i ho dic així tal qual. Però, com que tenim base social, hem pogut sobreviure i hem pogut arribar a contràriament veure passar el cadàver polític del president Camps, que ha passat a la història d’una manera bastant trista, i en canvi, Acció Cultural continua aquí. I, a més a més , amb els tribunals, finalment, donant-nos la raó”.
Pel que fa a les sentències diu: “nosaltres no l’hauríem dictada diferent”. I destaca que estableix que la Generalitat Valenciana no té competència per sancionar-los, que Acció Cultural fa una activitat legítima sense cobertura legal i emplaça a crear aquesta cobertura legal, tot fent referència a la iniciativa legislativa popular que el congrés espanyol dels diputats va descartar.
Vist tot això, Toni Gisbert diagnostica un canvi d’etapa en la realitat valenciana: “els últims deu anys, quinze anys, la societat valenciana ha canviat radicalment. Tot el que fa referència particularment a la relació entre el País Valencià i Catalunya ha canviat molt positivament”.
Diu que l’anticatalanisme del Partit Popular ha tingut costos i una “majoria absolutíssima” de valencians entén que convé tenir una “relació especial” amb Catalunya en infraestructures, comunicacions, comerç, economia, comunicació, llengua i cultura. “Això cada vegada està guanyant més punts i s’ha vist en el tema de TV3, on hi ha hagut una majoria social que era impensable fa vint o trenta anys. Fins i tot s’hi han pronunciat institucions governades pel PP”. I per acabar, rebla: “El tema està encarrilat i estem començant a veure el final del túnel”.
Andorra la Vella, febrer de 2013
