L’editorial Amsterdam publica la novel·la Qui de casa se’n va, de l’escriptor Toni Cucarella (Xàtiva, 1959). El text s’enfoca en la vivència de l’exili a partir dels anys cinquanta amb una prosa «afinada» i un «enorme domini del llenguatge», afirma l’editorial. Reflexiona, a més, sobre l’arrelament al país d’acollida per a un exiliat, però també sobre la dificultat de retorn a una llar que ja no s’assembla a la del record.
L’obra narra la història d’en Miquel, un jove que es queda orfe durant la Guerra Civil a Xàtiva i es veu obligat a mamprendre un periple per Barcelona i París. A través d’una prosa elegant i evocadora, Cucarella ens submergeix en els conflictes interns d’en Miquel, un personatge polièdric que busca el seu lloc al món mentre lluita per comprendre els secrets del seu passat, del seu misteriós oncle Cep.
D’aquesta manera, Cucarella ens convida a pensar sobre el significat de «casa» i la complexitat dels vincles familiars. La novel·la està plena d’aventures, personatges fascinants i girs inesperats que mantenen el lector en suspens fins al final.
Toni Cucarella, escriptor amb una extensa trajectòria literària, ha guanyat premis prestigiosos com ara el Ciutat de Badalona de narrativa, els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians o el Premi Andròmina de narrativa. Entre les seues obres més destacades hi ha L’última paraula, Els camps dels vençuts o Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (2003).
També és autor, entre altres, de Cool: Fresc (1987), Bogart & Bogart (1993), La lluna vista des de la terra a través de la tele (1990), Llet agra i altres històries com sagrades (2002), Hòmens i falagueres (2011) o l’antologia Paranys (2014). A més és responsable del text teatral Dones d’aigua, hòmens de fang (2013).
