Els XXXV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians distingeixen Toni Cucarella, Juli Capilla, Mercè Climent, Carlota Gurt, Pau Coya i Maria Rosa Llabres. Els guardons també reconeixen la trajectòria de Raimon i Enric Sòria. L’acte de lliurament se celebrarà el 13 de juny a l’Hotel Only You, a València, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).
L’escriptor xativí Toni Cucarella ha guanyat el premi de narrativa amb Qui de casa se’n va, una novel·la que el jurat ha qualificat com a “extraordinària en molts sentits, plenament reeixida, culminació d’una trajectòria singularment brillant i original”. El jurat ha subratllat “el domini que palesa de la llengua, especialment en la seua vessant popular, que dota la seua prosa d’una expressivitat i una vivesa úniques. No menys rellevant resulta la creació d’un univers narratiu que recrea de manera magistral, com ja ha fet Toni Cucarella en anteriors ocasions, la Xàtiva de postguerra. Els personatges, per últim, s’hi presenten perfectament definits; els paisatges i escenaris resulten evocadors, i les històries que s’hi entrecreuen, hilarants o terribles, s’engalzen a la perfecció dins de la història principal”.
Per part seua, Juli Capilla, col·laborador de La Veu dels Llibres, ha obtingut el premi d’assaig amb La terra i la paraula, un text poètic i assagístic que esdevé un cant al territori, a la cultura i a la paraula, des d’un compromís ètic i estètic profund. El jurat ha destacat que “amb una mirada serena i reflexiva, Juli Capilla transforma l’experiència quotidiana en una meditació sobre el temps, la identitat i el vincle entre l’ésser humà i el paisatge. L’autor retrata no només el seu món interior, sinó també una realitat viva i diversa que reflecteix la riquesa lingüística i cultural del País Valencià”. La terra i la paraula ha guanyat també el Premi Josep Vicent Marqués d’assaig dels Premis Ciutat de València.
D’altra banda, Més enllà dels murs, de l’escriptora alcoiana Mercè Climent, ha guanyat el premi de literatura juvenil. El jurat “ha posat en valor la qualitat dels elements narratius, la temàtica amb voluntat de reivindicació de la importància de la recuperació de la memòria del nostre país en relació amb Europa i que els joves en prenguin consciència. Les virtuts que transmet a partir de les actituds dels personatges protagonistes amb els quals es pot empatitzar fàcilment i el lirisme propi de l’autora que embolcalla tota la narració”. Més enllà dels murs és una colpidora novel·la sobre un dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat, l’Holocaust. És un llibre que s’endinsa en les escletxes de la memòria per revelar les conseqüències dels discursos basats en l’odi i la negació dels altres.
A més, l’autora barcelonina Carlota Gurt ha estat la guanyadora del premi de literatura infantil, amb La teoria dels forats. El jurat ha triat aquesta obra per “l’originalitat de la seva trama, la seva redacció, que fa còmplice al públic amb tocs d’humor i tendresa; així com els missatges positius que Carlota Gurt dona de forma subtil”. De prosa viva i directa i amb un accentuat sentit de l’humor, La teoria dels forats és l’aventura d’un fill fantasiós i un pare que toca massa de peus a terra; una aventura que els ensenya que les vides i les persones són prodigiosament imperfectes.
Així mateix, la traducció d’Eròtic: diàleg sobre l’amor, de Plutarc, feta per la mallorquina Maria Rosa Llabrés, ha merescut el premi de traducció. El jurat ha destacat “la dificultat de la traducció resideix no sols a situar el llenguatge en una determinada època amb una atenta selecció de vocabulari, sinó també en la versatilitat d’un text meta que ha de ser intel·ligible i atractiu davant diversos públics amb expectatives de lectura diferents”. Al mateix temps, ha posat en valor que “la traductora ofereix al lector un suport imprescindible a través dels paratextos: tant la introducció (29 pàgines) com les prolixes notes (276) guien la lectura dels qui ja estan familiaritzats amb l’escriptura plutarquiana, i també d’aquells que descobreixen les seves complexitats per primera vegada”.
La denúncia d’una agressió homòfoba que va resultar ser falsa és el motiu de Pols de diamant, de Pau Coya, també de Mallorca, que ha guanyat el premi de teatre. El jurat ha reconegut “el talent demostrat en la creació d’un text potent i necessari en el context actual”. També ha destacat “la manera com l’autor explora per què algú pot veure’s abocat a mentir per intentar sobreviure a l’estigma, i com aborda temes com els delictes d’odi i les reaccions socials, sense caure en judicis de valor (…). L’obra desafia l’espectador, situant-lo en el costat incorrecte del camí per fer-lo qüestionar i entendre que fins i tot els errors més greus tenen raons al darrere”. Pols de diamant va guanyar el IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears el 2023 i l’any passat es va representar a la Sala Versus Glòries, amb direcció de Nelson Valente i amb els actors Dafnis Balduz i Albert Salazar; va obtenir el Premi Revelació de la Crítica de Catalunya.
Premis honorífics
Enguany el premi Difusió és per al cantautor Raimon (Xàtiva, 1940), un dels noms més rellevants de la cançó en català del segle XX. La seua discografia està composta per 31 LP i 35 CD, des que el 1964 en va publicar el primer (Disc antològic de les seves cançons) i fins el 2018, que va tancar el cercle amb L’últim recital. Ha estat distingit amb més de trenta premis, entre els quals convé subratllar el de Revelació de la Crítica espanyola (1963), el Nacional de la Música de la Generalitat (1993), la Medalla d’Or al Mèrit en las Bellas Artes (1995), Ondas (1997), el Nacional de Cultura (2017) o el Prat de la Riba de l’IEC (2024), a més de nombroses medalles d’honor d’universitats i institucions públiques i organismes culturals. És autor de huit llibres.
I l’escriptor homenatjat serà Enric Sòria (Oliva, 1958) és una de les figures intel·lectuals més sòlides del País Valencià. Assagista i poeta, va ser cap de la secció de Cultura d’El Temps en els primers anys del setmanari i ha exercit com a professor universitari i traductor, a més de periodista i director director de la Biblioteca d’Autors Valencians de la Institució Alfons el Magnànim. És autor d’una vintena de llibres, entre poemaris, dietaris, assaigs i reculls d’articles. Hi destaquen Mentre parlem: fragments d’un diari iniciàtic (1990, Premi Joanot Martorell i Premi de la Crítica Serra d’Or), L’espill de Janus (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La lentitud del mar (Dietari 1989-1996) (2005, Premi Carles Rahola d’assaig i Premi de la Crítica Serra d’Or, entre d’altres. Ha traduït La metamorfosi, de Kafka, i Confessions d’un opiòman anglès, de Thomas de Quincey.
