El Cant de la Sibil·la reviurà a Teulada (la Marina Alta) un any més el 23 de desembre, la vespra de la Nit de Nadal. Aquesta dramatització paralitúrgica medieval de caràcter profètic, una de les més desconegudes del patrimoni immaterial valencià a causa de la seua prohibició pel Concili de Trento al segle XVI, va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO a Mallorca l’any 2010.
A Teulada es va recuperar el 2011 per la Colla el Falçó, associació de dolçainers i tabaleters que organitza l’acte i té cura que es desenvolupe de la manera més fidel possible a com es representava en èpoques anteriors. Gràcies al seu treball, el Cant de la Sibil·la s’ha convertit en símbol d’identitat de Nadal a Teulada.
La representació començarà el dia 23, a les 20 hores, a la plaça del Porxe, quan les campanes de l’església de Santa Caterina toquen a tempesta, amb el ritual catàrtic del Senyal del Judici, la cercavila de les aixames –torxes d’espart– i la Dansa de la Mort, i amb el Cant de la Sibil·la pròpiament dit a l’interior del temple.
La posada en escena del Senyal del Judici, el Cant de la Sibil·la, com a unitat estètica, és el resultat de la direcció artística d’en Rafael Soriano i la participació de més de seixanta persones, entre els rodadors de les aixames, els Dansaires de la Mort, la Colla el Falçó, el Cor de Cambra de la Sibil·la, el grup de trombons de la Agrupació Musical de Teulada, el grup de música antiga Tresalen, i, a més, el ternari sibil·ler, que enguany està integrat per Marta Muñoz Garcia, que representa la Sibil·la, i Clàudia Devesa Soto i Daniela Bertomeu Ferrer, com a Àngels Custodis, totes tres alumnes del Conservatori Professional de Música «Mestre Berenguer» de Teulada.
Per a dur a terme aquest esdeveniment coral, l’església de Santa Caterina torna a l’orientació primigènia, de manera que es capgiren els banc per un sol dia a l’any. «Una metamorfosi que evoca el temps en què aquest temple va ser construït i la música que s’interpreta va ser creada i ara reviu per a estremir i fer experimentar, a les persones que estiguen presents, les mateixes emocions que sentia el veïnat que escoltava, abans de la seua prohibició, les melodies del càntic de la sibil·lera, qui, amb les seues paraules, ens revela el missatge poderós d’aquest drama litúrgic que ens anuncia la fi dels temps i el principi d’un món nou», expliquen els organitzadors.
L’accés a la representació és gratuït, limitat a la capacitat de l’església. Les persones que desitgen assistir, han de demanar la invitació gratuïta (màxim, dues per persona), a través del correu electrònic de la Colla el Falçó (xirimitersdeteulada@gmail.com), indicant nom i cognoms, DNI, població, correu electrònic i telèfon. La secretaria del Cant de la Sibil·la enviarà un correu electrònic amb un document en format pdf amb la invitació numerada i personalitzada, la qual s’ha de presentar per tal de poder accedir a l’interior de l’església. Per tant, és imprescindible portar la còpia impresa de la invitació.
La història d’una joia cultural
Tot i que el Cant de la Sibil·la va ser rescatat per la Colla el Falçó el 2011, hi va haver intents previs que no van fructificar. La intenció era recuperar un esdeveniment cultural amb components musicals, escenogràfics i litúrgics per a recrear allò que es va deixar de fer. Segons calculen els estudis, aquest cant s’oferia a Teulada des del segle XIV, quan la localitat va ser repoblada amb gent de la Catalunya del Nord. Tal és l’evidència, explica Jaume Buïgues, membre de la Colla el Falçó i un dels grans impulsors de l’acte, que un dels primers nobles que es va assentar a Teulada tenia una filla amb el nom de Sibil·la.
El motiu de recuperar el cant el 2011 va ser el 400é aniversari del repoblament de la Marina per part de mallorquins després de l’expulsió dels moriscos a inicis del segle XVII. «A Teulada hi arribà gent de Llucmajor, de Felanitx i d’Eivissa», recorda Buigües, qui també explica que durant la celebració, l’església de Santa Caterina torna al seu estat primigeni, amb un canvi intern d’orientació que recol·loca internament el temple adequant-lo a l’organització que tenia al segle XVI. «No podem fer una representació totalment fidedigna a com es feia en aquell moment, però ens intentem aproximar al màxim a aquella ambientació».
