Ten és el nom amb què encara es coneix aquest país arreu del món, tot i que l’hagin canviat per un altre que no sabem esmentar, a causa de la nostra manca de destresa en traduir-lo a lletres que ens siguin comprensibles.
Des de fa segles, els habitants de Ten han estat enamorats dels moixons. Observar-los amb tot deteniment, dibuixar-los fins al més petit detall i, sobretot, escoltar-los, ha estat el seu passatemps principal. Descobrir l’espècie a través del seu cant era l’esport nacional, que practicaven des de petits diverses hores al dia. D’aquí a voler-los imitar, només hi havia un pas, fins a assolir allò que els semblava un somni impossible: entendre’ls.
Fou un moment decisiu a la història de Ten, quan comprengueren la delicadesa d’aquella llengua, rica en matisos i triples interpretacions, totes d’inusual bellesa; tant, que decidiren substituir la seva llengua pròpia, que ja els semblava sense gràcia, barroera i poc subtil.
Ornitòlegs de tot el món vénen al país, abans anomenat Ten, per a descobrir els secrets d’aquesta llengua, sense èxit. Visiteu-lo sense ambició, i regaleu-vos el plaer de sentir piular com qui sent ploure, després d’una llarga i tossuda sequera.
