Enguany Tàrbena (la Marina Baixa) celebrarà la «Festa des Parlar de Sa» aquest dissabte, primer de juny, a les 18.30 h, a la plaça Major. L’esdeveniment està organitzat pel Centre d’Estudis Repoblació Mallorquina (CERM), amb el suport de l’Ajuntament, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Intitut Ramon Muntaner, el CEIP Sant Salvador, la Diputació d’Alacant, l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, l’Associació d’Estudis Folklòrics Grup Alacant i la Unió Musical de Tàrbena.
En l’acte es donaran a conéixer els guardons del Concurs Literari en Tarbener «Adolf Salvà», que enguany arriba a la 9a edició. És un certamen que potencia l’ús literari del tarbener o parlar de sa, dialecte local que ha conservat unes quantes reminiscencies del mallorquí.
Així mateix, en la «Sa Festa des Parlar de Sa» es podrà gaudir d’una sèrie de propostes preparades per associacions i entitats tarbeneres: les representacions teatrals «Es conte des Maravellot», a càrrec d’alumnes del CEIP Sant Salvador de Tàrbena; «S’assemblea de ses dones», versió de la comèdia d’Artistòfanes, a càrrec dels alumnes del taller de teatre de Tàrbena, i una ballada de danses amb musica a càrrec de la Unió Musical de Tàrbena.
El moment més emotiu serà l’homenatge a en Juan molines Guerri es Surdo, com a dipositari del patrimoni musical tarbener, que va ser informant, per exemple, de la «Murga de Tàrbena», que va popularitzar Lluís el Sifoner; de la cançó de batre que interpreta Xavi el de Bétera, o de «Les segadilles», que canten Els Barrejats. En aquest acte, hi participaran Noèlia Llorens Titana, La Rondalla dels Ports, Jorge Cobos i els alumnes de l’escola de Tàrbena.
El parlar de sa
Vicent Beltran i Carles Segura-Llopes, a Els parlars valencians (PUV, 2017), dediquen un apartat al valencià mallorquí, el parlar de Tàrbena, conegut localment com a tarbener o parlar de sa, que destaca dins del mapa lingüístic valencià per la singularitat de mantindre l’article es, sa. A hores d’ara l’ús de l’article salat al País Valencià és un localisme, però fa un segle encara era una característica compartida per diferents valls muntanyenques situades entre la Marina i el Comtat, i constitueix la memòria viva d’un episodi poc conegut de la nostra història: el repoblament d’una part del territori valencià amb famílies originàries del Regne de Mallorca després de l’expulsió dels moriscos. Una migració que tingué lloc a la primeria del segle XVII. A dia de hui, Tàrbena és l’exemple d’aquesta parla.
El llibre Parlar de sa: El llegat mallorquí a la Marina (Universitat d’Alacant, 2022), a cura del filòleg Joan-Lluís Monjo, del Centre d’Estudis de la Repoblació Mallorquina, reivindica el parlar de sa com un element del patrimoni immaterial valencià. L’obra proposa eixos temàtics diferents, entre els quals l’aspecte lingüístic ocupa, òbviament, l’espai més destacat, per mostrar la deixa mallorquina en el valencià. En aquest sentit, s’explica com s’originà el denominat article salat i es donen unes notes sobre la seua consideració sociolingüística i sobre la seua expansió fins arribar al País Valencià; es presenten les característiques del subdialecte mallorquí del valencià, en especial del parlar de sa; es donen unes referències dels cognoms valencians d’origen mallorquí, i es fa una caracterització del parlar salat de Catalunya, el bressol de l’article salat en català. Per acostar els lectors d’una manera més concreta al parlar de sa, el llibre inclou capítols en què es reprodueixen textos de la tradició oral i que ens permeten apreciar una consciència lingüística particular a la Marina.
Joan-Lluís Monjo assenyala que l’ús és intern, és a dir, «nosaltres només l’utilitzem amb persones que són de Tàrbena, encara que hi ha qui el parla amb tothom». «Tàrbena és l’únic poble que conserva aquest parlar actualment, perquè en altres pobles es conserven algunes paraules i pronunciacions, però a Tàrbena és on es conserven les característiques més importants, com ara els articles», indica Monjo. Sens dubte, el salat dels articles és el principal tret sonor.
