«Em produeix un tremend fàstic la presència d’eixos éssers que, deixats de la mà del seu déu, recullen humilment allò que altres tiren.
Deduïsc que aquests homes tenen un “paper” concret a representar en aquesta vida i seria injust que per falsos drets o remordiments ficticis els traguérem de la misèria.
Pense que estan ací perquè produïsquen repulsió, aflicció, remordiment i altres bajanades per l’estil (en poques paraules, necessitem aquest espectacle per a reconfortar-nos amb les nostres almoines), però sobretot perquè en un moment donat (d’inseguretat i petitesa) puguem aixafar-los amb facilitat, sense a penes oposició i…, per què no dir-ho?, amb cínica satisfacció de poder i (aparent) superioritat. En conseqüència, estan per això, per a ser útils als altres éssers encimbellats.
Una administració correcta i eficient ens atorgaria a cada ciutadà lliure un ésser menyspreable amb qui dipositar la nostra penitència i ira. Amb aquests subciutadans ens podríem encruelir sempre que ens donara la gana, serien com els dipòsits on es llança tota la maldat acumulada. Tot això podria aplicar-se també en l’àmbit de nacions; pense que seria un gran encert per a tots. La pau (menys en un punt de la Terra, naturalment) tornaria a renàixer.
Crec que, tan prompte com aconseguisca eixir del meu estrat, de la meua baixa categoria en què em trobe, tractaré, per tots els mitjans, de posar en pràctica tot el que he dit.»
P.D. L’escriptor no es fa responsable de les opinions d’aquest fill de puta.
